Vida i obra
Director del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València (1950-82), dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia. Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll. Pericot mantingué contactes i col·laborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I. Ballester. Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H. Obermaier i A. García y Bellido. A l’època de la Guerra Civil Espanyola, si bé amb una presència molt reduïda per la seva mobilització, col·laborà amb l’Institut d’Estudis Valencians, dins el qual s’integrà el SIP. El 1940 es reincorporà a la Universitat de Madrid com a professor ajudant de la càtedra d’història primitiva de l’home, però quasi immediatament retornà a València. L’any 1950 accedí a la direcció del SIP. El 1984 la Diputació de València el nomenà director honorari, i l’any següent fou investit doctor honoris causa per la UV.
El seu treball investigador començà amb la prospecció dels poblats ibèrics de la zona de Llíria i la participació en les excavacions del tossal de Sant Miquel. Ja el 1937 publicà Breus notes sobre el poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria, en la col·lecció “Treballs Solts” del SIP. Acabada la guerra, estudià el poblat ibèric de Rotxina (Sot de Ferrer) i dirigí distintes campanyes d’excavacions a Màlaga, Múrcia i Segòvia, per encàrrec de la Comissaria General d’Excavacions Arqueològiques estatal. També excavà el jaciment romà d’El Secano (Monforte) i el poblat ibèric de La Torre del Mal Paso (Castellnou de Sogorb), per encàrrec del SIP.
El 1949 publicà Defensa del Iberismo, com a resposta als corrents uniformitzadors de la protohistòria peninsular i principi d’un nou impuls en l’estudi de la cultura ibèrica. El seu llibre Problemas de la Cultura Ibérica, en “Treballs Solts” del SIP (1960), constituí una fita en la investigació, una línia d’avanç en la qual s’inseriren molts altres treballs sobre arqueologia ibèrica, com els que ell mateix dedicà al poblat de la Bastida de les Alcusses (Moixent), la necròpoli de la Solivella (Alcalà de Xivert), el poblat del Solaig (Betxí) o la necròpoli de l’Orleil (la Vall d’Uixó).
La seva aportació tingué encara un vessant més especialitzat, també de gran importància, pel que fa al camp de l’epigrafia ibèrica. La investigació sobre la llengua dels ibers, l’encetà el 1953 amb la publicació de les inscripcions del Museu de Prehistòria i mai no la deixà de banda.
Des del 1950, com a director del SIP, impulsà treballs de camp que abastaren tot els àmbits de la prehistòria valenciana; també impulsà la biblioteca especialitzada, la publicació dels resultats i la instal·lació del Museu de Prehistòria a la nova seu del palau de la Batlia. El 1953 presentà una síntesi sobre el tema: “Avances y problemas de la Prehistoria valenciana en los últimos veinticinco años”, en Anales del Centro de Cultura Valenciana, i a partir de llavors participà contínuament en les novetats de la recerca, com ara en el plantejament d’una doble faceta cultural per al neolític valencià i en la valoració de les primeres notícies sobre les excavacions a la Cova de l’Or (Beniarrés); en la definició de les característiques pròpies de l’edat del bronze, a partir de l’estudi de les antigues excavacions del poblat de la Muntanyeta de Cabrera (Torrent), o de les coves sepulcrals eneolítiques, com en el cas de les troballes de la muntanya del castell de Chiva; i fins i tot en la qüestió de la fundació de la ciutat de València i la hipòtesi d’una possible ascendència ibèrica que sembla esvair-se en valorar les noves evidències arqueològiques. A més de les memòries anuals de la institució, que recullen la major part de les notícies sobre l’activitat arqueològica del País Valencià, és coautor dels volums de bibliografia arqueològica valenciana publicats en la col·lecció “Treballs Solts” del SIP entre el 1951 i el 1983, amb la participació d’altres membres de la institució, sobretot d’E. Pla i J. Alcácer.
La figura i l’obra de Fletcher són punt de referència per a la prehistòria i l’arqueologia valencianes i, en general, de la façana mediterrània peninsular. Del 1950 al 1982 protagonitzà l’etapa més fecunda del SIP, que, sota la seva direcció, treballà per la conservació del patrimoni arqueològic i per la seva difusió entre un públic cada vegada més interessat; per la consolidació d’una biblioteca especialitzada com a instrument fonamental per a la investigació; per la labor editorial, i per la conservació i l’augment de les col·leccions públiques, de les quals coses són exemple les sales d’exposició del Museu de Prehistòria. A més, exercí un profund magisteri sobre les successives generacions d’investigadors universitaris. El seu fons personal es conserva a la biblioteca i l’arxiu del SIP.
Entre la seva bibliografia també destaquen: “El poblado ibérico de Rochina” ( Actas y Memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, 1940); en col·laboració amb I. Ballester, E. Pla, F. Jordá i J. Alcácer: Corpus Vasorum Hispanorum. Cerámica del Cerro de San Miguel (Liria) (1954); La necròpolis de la Solivella (Alcalá de Chivert) (1965); en col·laboració amb E. Pla i J. Alcácer: La Bastida de les Alcuses, vol. I i II (1965 i 1969); Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia (1973); Els Ibers (1983); Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985), i “Lengua y epigrafía ibéricas”, Arqueología del País Valenciano: panorama y perspectivas (1985).
Lectures
- MARTÍ, B.: Museo de Prehistoria de la Diputación de Valencia, vol. I, València 1992.
- — “Domingo Fletcher Valls. Una obra fonamental per a l’arqueologia valenciana”, Mètode, 11, 4, València 1995.
- PLA, E.: “Domingo Fletcher Valls”, Archivo de Prehistoria Levantina, XVII, 3-10, València 1987.