Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386. El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà. En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó (1389) i de València (1403). Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial. Sembla que posseí una notable biblioteca. Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València. En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica J.P. Fuster (Biblioteca valenciana, tom I, 1827): Commentaria super foris Valentiae, que restà manuscrit, un Tratado de la potestad y jurisdicción de la Bailia y Gobernación de esta ciudad y reino, que sens dubte devia de ser escrit en llatí o en català i que segurament constituí el seu treball més interessant, i unes Alegacions fetes per mosén Domingo Mascó, assesor de la Bailia general, de que los fets o crims que·s fan o cometen en la mar, encara que sien comés, pus que·s fasen fora les milles, són de la jurisdicció del batle general, que es conservaven manuscrites a l’Arxiu del Regne de València.
La resta d’obres conegudes són de tipus literari i tracten sobre afers palatins i, més concretament, sobre l’enamorament del rei Amador de la Gentilesa d’una dama valenciana de la reina: Regles d’amor i parlament d’un home i una fembra, fetes per miser Domingo Mascó a requesta de la Carrosa, dama del rey don Juan I, y carta amorosa de esta al rei i sa resposta, i, sobre el mateix afer, L’hom enamorat i la fembra satisfeta, que és una tragèdia al·lusiva a l’amor entre el rei Joan I i dona Carrosa, i que es representà al Real de València, per l’abril del 1394. Aquests dos textos han estat publicats modernament.
- Mascó, D.: Regles de Amor i Parlament de un Hom i una Fembra, Castelló de la Plana, 1920 [a cura d’E. Julià].