Vida i obra
Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval. Fou professor d’economia a la Duke University (1927-44), a la Northwestern University (1944-47) i a la Universitat de Chicago (1947-67). Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’Economic History Association els anys 1951 i 1952.
Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència de F. Valls i Taberner. Assolí un gran reconeixement a l’Estat espanyol i, en particular, a Catalunya i València pel seu llibre pioner sobre l’economia de València, Aragó i Navarra durant la Baixa Edat Mitjana: Money, Prices and Wages in Valencia, Aragon, and Navarre, 1351-1500 (1936). L’obra es basà en la recerca feta, principalment, a l’ACA i a l’ARV –on trobà materials nous de la Tresoreria del Mestre Racional– i a l’Arxiu Municipal de València, on examinà els rellevants Manuals de Consell. En aquesta obra Hamilton exposa que la sobtada pujada de preus de la segona meitat del s. xiv fou resultat d’un increment del subministrament d’or, simultani a la falsificació de la moneda d’or, i d’«un increment de les tarifes de peces d’or en termes de moneda de compte». La crisi provocà importants interferències de diverses institucions, com les Corts de València i el Consell de la ciutat, per tal de subvencionar la importació de blat i prevenir qualsevol impediment de les importacions de Sicília i Sardenya.
Un dels aspectes més controvertits del pensament de Hamilton fou la tesi segons la qual, sota condicions d’inflació, els salaris es debiliten respecte els preus. A València, constatà que la baixada general dels preus de 1380-1500, i particularment en el període 1446-1500, fou atribuïble a un increment de població. Així i tot, els salaris es debilitaren respecte els preus.
Vicens i Vives, en el Manual de historia econónomica de España (1965), cità Hamilton amb relació a la revolució dels preus del s. XIV, l’escassetat de gra a Castella, el mercantilisme castellà, el predomini de la plata respecte a l’or i l’expansió dels preus i els salaris al s. XVI, emprant les figures i els gràfics d’aquest autor relatius al s. XVIII.
S’ha escrit molt sobre l’ús de les estadístiques per Hamilton, en particular respecte a la poca disposició a incloure les figures que feu servir per a fer els gràfics. Vicens i Vives, de fet, emprà les figures de Hamilton per a elaborar corbes estadístiques més reals. Hamilton influí en gran manera els historiadors de l’economia catalans i valencians de la dècada dels cinquanta i dels seixanta –a València, els estudiants de l’època l’anomenaven “Sant Hamilton”–, tanmateix, les seves relacions acadèmiques amb historiadors catalans i valencians encara no han estat estudiades.
Els treballs i el material de Hamilton són recollits en dues grans col·leccions: la primera, a la Duke University, conté treballs d’investigació, correspondència, les notes de la seva recerca al Banc d’Espanya i documents originals que anà recollint. La segona correspon a la biblioteca d’història econòmica de Hamilton, de 3.000 volums, molt rica en títols espanyols, que es conserva a la Universitat de Chicago.
Entre la seva bibliografia també destaquen les obres American Treasure and the Price Revolution in Spain, 1500-1650 (1934, reed. 1965) i El florecimiento del capitalismo y otros ensayos de historia económica (1948).
Lectures
- EMMETT, R.: “Earl J. Hamilton”, American National Biography, vol. IX, Oxford University Press, 1999, p. 917-918.
- KESSEL, R.A.; ALCHIAN, A.A.: “The Meaning and Validity of the Inflation-Induced Lag of Wages Behind Prices”, American Economic Review, 50, 1960, p. 43-66.