L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià. Publicà 52 volums en català, en diverses col·leccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris. Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F. Almela i Vives, V. Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc. Entre les obres d’història editades destaquen: El duc de Calàbria i la seua cort (1958) de F. Almela i Vives; o els tres estudis, València del General Espartero (1956), Biografies dels rei de València. D’En Jaume I el Conqueridor fins En Ferran II el Catòlic (1957) i Imatges venerables de la ciutat de València (1957) de Frederic Moscardó.
Un dels objectius de l’editorial fou arribar a un públic popular —per aquest motiu, creà la sèrie de 16 quaderns de divulgació “Nostres Faulelles” (1961-66)— i d’abastar molts gèneres (llibre religiós, vocabularis, novel·la, poesia, història), bé que amb criteris desiguals.
L’any 1958, l’editorial publicà una revista mensual Sicània. Així mateix, amb el nom de Sicània Antiquaria es publicà una sèrie de catàlegs on s’oferien obres per a vendre o duplicats de la biblioteca de Nicolau Primitiu Gómez amb descripcions bibliogràfiques molt completes.
L’editorial tingué nombrosos problemes amb la censura per publicar en català i finalment desaparegué l’any 1971. El nom de Sicània fa referència a un hipotètic riu o zona semifabulosa, que, segons sembla, era prop de l’Albufera i al voltant dels rius Xúquer i Magre.
Bibliografia
- Ballester, J.: Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1939-1959), Tres i Quatre, València 1992, p. 89-90.
- Pérez i Moragón, F.: “Don Nicolau, que volia més llibres”, Levante, 10 de novembre de 1996, p. 61.