Desenvolupament enciclopèdic
L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià. Publicà una seixantena de volums, en diverses col·leccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris. Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda o Lluís Guarner. Entre les obres d’història editades destaquen: El duc de Calàbria i la seua cort (1958) de F. Almela i Vives; o els tres estudis, València del General Espartero (1956), Biografies dels rei de València. D’En Jaume I el Conqueridor fins En Ferran II el Catòlic (1957) i Imatges venerables de la ciutat de València (1957) de Frederic Moscardó.
Un dels objectius de l’editorial fou arribar a un públic popular i, per aquest motiu, creà una sèrie de quaderns de divulgació. Els principals col·laboradors de l’empresa editorial foren Carles Salvador i Francesc Ferrer i Pastor. L’editorial tingué nombrosos problemes amb la censura per publicar en català i finalment desaparegué l’any 1971. El nom de Sicània fa referència a un hipotètic riu o zona semifabulosa, que, segons sembla, era prop de l’Albufera i al voltant dels rius Xúquer i Magre.
Nicolau Primitiu Gómez (1877-1971) fou un un dels més grans erudits que ha tingut el País Valencià al s. XX. També fou empresari de la indústria agrícola, inventà la primera trilladora d’arròs l’any 1903 i tingué un gran èxit comercial. La biblioteca que deixà conté més de 30.000 volums de temàtica valenciana, entre manuscrits, incunables, publicacions periòdiques i impresos del s. XVI al XX, i prop de 400.000 fitxes de treball ordenades. En l’actualitat forma part dels llegats que constitueixen la Biblioteca Valenciana, situada a l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis.
L’any 1958, l’editorial publicà una revista mensual amb el mateix nom que l’empresa. Dirigida per Vicent Badia i Marín, edità un total de 18 números i desaparegué al desembre del 1959. Tractà de temàtiques molt diverses, però dedicà un espai important a la història; també promogueren les reunions periòdiques dels cronistes oficials de l’antic Regne de València. El predomini del castellà fou considerable per les raons de limitació i prohibició administrativa. La utilització del català no sobrepassà mai el 30% de les seves pàgines. Entre els col·laboradors destacaren: Vicent Sorribes, E. Beüt i Belenguer, Jaume Bru, E. Soleriestruch, F. de Borja Moll, E. Soler i Godes o F. Almela i Vives.
Així mateix, amb el nom de Sicània Antiquaria es publicà una sèrie de catàlegs on s’oferien obres per a vendre o duplicats de la biblioteca de Nicolau Primitiu Gómez amb descripcions bibliogràfiques molt completes.
Lectures
- BALLESTER, J.: Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1939-1959), Tres i Quatre, València 1992, p. 89-90.
- PÉREZ I MORAGÓN, F.: “Don Nicolau, que volia més llibres”, Levante, 10 de novembre de 1996, p. 61.