Vida i obra
Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma. De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931. S’expatrià el 1936 i tornà a Roma. Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’instal·là a Vic. Fou professor al seminari i canonge de la seu. La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions, a les quals s’afegí l’Arxiu Capitular. Seguint els cànons historiogràfics clàssics però amb una àmplia visió dels temps, la seva obra pot ser considerada com un dels punts de recuperació cultural més importants de la postguerra a Osona. Realitzà una profunda tasca per a mantenir lligams sòlids amb la cultura de tot el país i també més enllà des de l’escola vigatana. El reconeixement de les seves aportacions és unànime i la influència que exercí sobre els nous investigadors fou, en molts casos, decisiva. La seva extensa obra científica, que consolidà diverses àrees, se sosté sobre cinc pilars fonamentals. En primer lloc, com a sacerdot que excel·lí vocacionalment cal remarcar l’esforç de continuació i renovació dels treballs per a aconseguir la plenitud del Museu Episcopal de Vic. El llegat del Museu és degut al seu treball excepcional. En tercer lloc la seva faceta d’arxiver, tant a l’arxiu de la ciutat com als arxius eclesiàstics, dinàmica a causa del seu caràcter emprenedor i d’unes circumstàncies especials. Antoni Pladevall ho glossà així: «Va haver de traslladar, restaurar, sistematitzar i instal·lar els seus arxius, ajudat sovint de seminaristes o de joves investigadors, els quals aprenien vertaderes lliçons d’història i d’arxivística». En quart lloc, en els estudis sobre la Catalu- nya medieval, la seva recerca, principalment des de la seu de l’Arxiu Episcopal (vg. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic), fou decisiva. I, finalment, cal remarcar el paper que tingué a la ciutat de Vic i a les seves institucions culturals (com l’Agrupació d’Artistes o el Patronat d’Estudis Osonencs); l’activitat que hi desplegà –en aquells primers temps de crua postguerra– representà un canvi fonamental.
Es pot consultar una notícia biobibliogràfica completa de Junyent, recopilada per Ignàsia Font, en el número que li dedicà la revista Ausa (Vic 1979). Tot i això, entre la seva extensa i sòlida bibliografia es poden destacar les obres següents: Notes inèdites sobre el monestir de Ripoll (1933), La Catedral de Vich y la decoración de Sert (1944), Itinerario histórico de las parroquias del Obispado (1945-52), L’Atlàntida, de Jacinto Verdaguer (1a ed. crítica segons dos manuscrits autògrafs i les edicions del 1877 i el 1878, 1946, amb Martí de Riquer), Catalogne romane (1960), Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vic (1969), Commemoració mil·lenària del naixement de l’abat-bisbe Oliba. Esbós biogràfic (1971), La comarca de Vic (1971), Guía del Museu Episcopal de Vic (1975), La Pau i Treva (1975), Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI (1975), La ciutat de Vic i la seva història (1976), Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII (1976) i Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles IX-X (1980). A més, l’obra d’Eduard Junyent és plena d’intervencions en les publicacions culturals més importants dels camps en què treballà.
Lectures
- Ausa, VIII, 91-92, 1979.
- ORDEIG, R.: “Eduard Junyent: infància i joventut”, Ausa, XIX, 147, p. 463-487.
- SALARICH, M.S.; YLLA-CATALA, M.S.: Vigatans Il·lustres, Vic 1983.