Vida i obra
Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres. Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid (vg. història de la filosofia). El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la Universidad Nacional Autónoma des del 1940 fins a la seva jubilació.
Nicol, per a qui la filosofia ha de ser vista «com a ciència rigorosa», centrà el seu pensament en l’“expressió”, que és allò que constitueix i caracteritza l’ésser humà. S’acostumen a distingir diverses etapes en la seva obra: s’inicia amb l’elaboració d’una psicologia especulativa, continua amb el desenvolupament de tota una antropologia i acaba intentant una sistematització metafísica que és també una crítica de la raó simbòlica. Nicol corregeix i torna a formular constantment les bases del seu pensament. També destaca la seva aproximació al conflicte entre raó i història des de Parmènides fins a Heidegger, en què critica el solipsisme, el nihilisme i el naturalisme, tot destacant l’elecció lliure i racional de l’ésser humà.
Entre les seves obres cal destacar: Psicología de las situaciones vitales (1941, amb una 2a ed. refeta del 1963), La idea del hombre (1946, amb nova ed. refosa el 1977), Historicismo y existencialismo: la temporalidad del ser y la razón (1950, amb una 2a ed. corregida el 1960), La vocación humana (1953), Metafísica de la expresión (1957, amb una nova versió del 1974), El problema de la filosofía hispánica (1961), Los principios de la ciencia (1965), El porvenir de la filosofía (1972), Primera teoría de la praxis (1978), La revolución en la filosofía. Crítica de la razón simbólica (1982), Formas de hablar sublimes. Filosofía y poesía (1990) i Ideas de vario linaje (1990), que conté un total de 31 articles, set dels quals són inèdits.
Lectures
- ABELLÁN, J.L.: “Eduardo Nicol: de la ‘metafísica de la expresión’ a la ‘crítica de la razón simbólica’”, El exilio filosófico en América. Los transterrados de 1939,FCE, Mèxic 1998, cap. IV-V, p. 65-99.
- CASTIÑEIRA, À. (ed.): Eduard Nicol: semblança d’un filòsof, ACTA, Barcelona 1991.
- SÁNCHEZ VÁZQUEZ, A. et al.: El ser y la expresión, UNAM, Mèxic 1988.