Vida i obra
Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític (Abric Romaní, Capellades) a l’època històrica (Empúries), amb especial incidència en l’art prehistòric. Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina. Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil. Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol, un camp en el qual esdevingué especialista. L’any 1962 ocupà la direcció del Museu Arqueològic de la Diputació de Barcelona, en resoldre’s el buit deixat alguns anys enrere per Martín Almagro Basch. El càrrec feu que s’ocupés també d’altres jaciments clau de l’arqueologia del país, com Empúries. Al mateix temps, dugué una trajectòria paral·lela en el terreny universitari. Durant els anys cinquanta impartí classes com a ajudant a la UB. El 1969 guanyà una agregació de prehistòria a la Universitat d’Oviedo, i el 1970 entrà com a docent, amb la mateixa categoria acadèmica, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aleshores, lligà el Museu i la UAB mitjançant un conveni que convertí el Museu i la seva biblioteca en una “extensió” de la UAB. Entre el 1981 i el 1986 ocupà la direcció del Museo Arqueológico Nacional (MAN) de Madrid, on substituí, de nou, Almagro. De manera paral·lela guanyà, el 1981, la càtedra de prehistòria de la UNED, on professà fins a la seva jubilació, el 1993, i en anys posteriors, com a professor emèrit. Pocs anys abans abandonà la direcció del MAN per incompatibilitat.
La seva tasca com a organitzador, divulgador i responsable de publicacions és molt extensa. A Barcelona impulsà la revista del Museu, Ampurias, que arribà a tenir un intercanvi internacional de gran abast. Fou responsable de l’organització de moltes reunions, simposis i congressos nacionals i internacionals sobre temes de diferents períodes històrics. Fins a la seva jubilació formà part de la Comissió Permanent de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (UISPP), responsable dels congressos internacionals de prehistòria que se celebren cada cinc anys. A més, ha redactat nombrosíssimes necrològiques que ens permeten tenir informació dels personatges ressenyats que conegué; també ha fet una gran tasca envers persones senyeres de la prehistòria universal, com l’abat Breuil. La seva correspondència científica roman en les seves mans. Té un paper rellevant en dues de les acadèmies barcelonines, atès que ocupa la presidència de la RABLB (des del 1996) i és secretari de la de Belles Arts de Sant Jordi.
Està casat amb Amparo Luisa López Genera, que ha col·laborat amb ell al llarg de tota la seva trajectòria científica.
Lectures
- d. a.: “Bibliografía del Prof. Dr. Eduardo Ripoll Perelló”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie I: Prehistoria, 1, 1988, p. 27-82.
- d. a.: “Laudatio: E. Ripoll Perelló”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie I: Prehistoria, 1, 1988, p. 21-25.