Fou cronista oficial de Figueres. La seva obra més emblemàtica és Figueras. Notas históricas, en quatre volums: Prehistoria-1386 (1960), 1387-1753 (1957), 1753-1832 (1942) i 1832-1900 (1944). Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores. Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres (1962, premi Maspons i Camarasa). Fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956), entitat que li dedicà una monografia en el centenari del seu naixement (1996).