Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus. Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC. Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral. Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys noranta.Gradualment, l’objectiu de publicar les col·laboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre temàtica eivissenca. Els articles versaren sobre història, geografia, llengua, arquitectura i dret, i, pel que fa als autors, destacaren Isidor Macabich, Antoni Costa i Ramon, Marià Villangómez i Llobet, Enric Fajarnés i Cardona, Bartomeu Escandell i Bonet, Cosme Vidal i Llàser i Joan Vilà i Valentí. Els números de la segona època presentaven un format de quartilla, seguint les normes del CSIC, i tenien una secció fixa composta per comentaris bibliogràfics sobre llibres editats pels eivissencs o referits a l’illa. Tant en la primera època com en la segona, la llengua vehicular de la publicació fou la castellana, amb escassíssimes aparicions de textos en català (llevat d’alguna poesia i cançons i d’un refranyer eivissenc).
Després de la letargia dels anys seixanta, al febrer del 1972 s’inicià una tercera època editorial sota la tutela d’un renovat i catalanitzat Institut d’Estudis Eivissencs. Des d’aleshores, la revista s’ha editat íntegrament en llengua catalana (excepte un breu període inicial de bilingüisme català-castellà). Els continguts inclouen recerca històrica, geogràfica, lingüística, toponímica i botànica; col·laboracions literàries, tant en prosa com en poesia; articles i treballs de pensament i reflexió; extractes de publicacions editades per l’Institut i notícies que s’hi refereixen. Entre els col·laboradors destaquen Marià Villangómez i Llobet, Joan Marí i Cardona, Joan Prats i Bonet, Enric Ribes i Marí, Isidor Marí i Mayans, Bernat Joan i Marí, Pere Vilàs i Gil, Rosa Vallès i Costa, Josep Marí i Marí, Jean Serra i Marià Torres i Torres. N’han estat directors Enric Fajarnés i Cardona, Manuel Sorà, José María Mañá de Angulo, Cristòfol Guerau d’Arellano i Tur, Joan Marí i Tur, Josep Piña Ramon, Enric Ribes i Marí, Josep Marí i Marí i Felip Cirer i Costa. L’any 2000 en prengué la direcció Pere Vilàs i Gil.