Subtitulada primer Revista literaria semanal, des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas. Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal (el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887), que esdevingué mensual d’ençà del tom II (juliol del 1887 al juny del 1888). El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI (1892) i el VII (1893) tenen caràcter anual. Els primers quatre volums s’editaren a Dénia, i els tres darrers, en ocasió del trasllat de Chabàs a València, en aquesta ciutat. El propòsit de la revista fou, segons dona a entendre el seu nom, difondre i col·leccionar documents inèdits o poc coneguts, i també publicar estudis històrics, de numismàtica o d’antiguitats, acompanyats d’alguna peça literària. En un principi, l’àmbit territorial de les matèries abordades era el Regne de València, i més particularment, les comarques centrals i meridionals del país, límits que anaren eixamplant-se en els volums successius, fins a esdevenir una publicació històrica d’abast general. La llengua emprada, a banda de la col·lecció de documents reproduïts en l’idioma original, fou el castellà, fins i tot en el cas dels col·laboradors estrangers, a excepció d’un únic article en català del mateix director. Els temes més presents foren la història antiga (començant per la de la ciutat de Dénia, objecte privilegiat de l’atenció de Chabàs, especialment en els primers temps), la història eclesiàstica i la història medieval islàmica i cristiana. Foren matèries molt estudiades, dins d’aquestes seccions generals, l’antiguitat al País Valencià (amb contribucions referides a Dénia, Sagunt, Elx i altres llocs), l’arqueologia del període paleocristià, que exercí sempre una gran atracció sobre Chabàs, l’hagiografia i l’epigrafia romana. L’Edat Mitjana valenciana també hi fou present, amb nombroses aportacions documentals i una particular atenció al s. XIII, l’època fundacional del Regne. Altres capítols abordats per la revista, bé que en menor proporció, foren la història moderna (Felip III d’Espanya, que es relacionà amb Dénia gràcies al seu marquès titular, el duc de Lerma, Joan B. Basset, Cristòfol Colom, etc.), la numismàtica aràbiga i clàssica, la història de l’art, la toponímia i l’onomàstica, la filologia (s’ocupa reiteradament de la condició lingüística dels valencians) i els estudis literaris, i la geografia. El Archivo, en consonància amb el seu nom, mostrà gran preocupació per l’edició acurada de documents inèdits (amb traducció quan són llatins), aplegats en una secció pròpia de la revista; molts procedeixen de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i altres de l’Arxiu del Regne de València i de l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, així com de diferents arxius municipals, com ara els de Dénia, Alzira, la Vila Joiosa i altres llocs, i de biblioteques i col·leccions particulars. No hi manca tampoc la publicació d’alguna crònica (uns annals valencians tardans que recullen el període 1306-1774). La major part de les col·laboracions feien referència al territori valencià, ensems amb qüestions d’altres indrets o països: les Illes Balears (vinculades a la taifa de Dénia), Al-Andalus, Espanya, Sicília, etc. I tots els quaderns duien, com a complement, una secció miscel·lània de notícies internacionals d’interès i novetats historiogràfiques. Entre els col·laboradors de la revista destaca el mateix Chabàs, amb més de 80 articles dedicats en bona part a l’antiguitat i, sobretot, a l’Edat Mitjana (entre aquests darrers, cal distingir els valuosos treballs sobre la conquesta i la repoblació cristianes, el governador almohade de València Abu Sa‘id, Teresa Gil de Vidaure, els mossàrabs valencians, el Llibre del Repartiment del regne o els problemes de cronologia del regnat de Jaume I). Els arabistes hi tenen una presència important: els valencians Julià Ribera, F. Pons i Boïgues i Pasqual Meneu, juntament amb l’andalús F.J. Simonet i l’holandès Reinhart Dozy. El grup dels historiadors valencians vinculats a El Archivo comprèn també noms com Manuel Rico i Eduard Soler i Pérez, d’Alacant; A. Ibarra i Manzoni, d’Elx; Antoni Chabret, de Sagunt, i Teodor Llorente, Francesc Danvila, Lluís Tramoyeres, F. Martí i Grajales, J. Vives i Ciscar i J. Martínez i Aloy, de València. Cal afegir-hi el jesuïta català i il·lustre epigrafista Fidel Fita, els illencs Àlvar Campaner, Gabriel Llabrés i E. Fajarnés i Tur, el rossellonès Amadeu Pagès i els aragonesos Joaquín Costa i E. Ibarra y Rodríguez. La nòmina es completa, tot citant els autors més coneguts, amb els acadèmics de Madrid Aureliano Fernández-Guerra, M. Rodríguez de Berlanga, Eduardo de Hinojosa, C. Fernández Duro i Eduard de Saavedra i l’arqueòleg José R. Mélida, a més de col·laboradors estrangers: l’epigrafista alemany Emil Hübner i l’italià Michele Amari. L’aportació d’El Archivo, que suposà un gran esforç personal per a Chabàs, fou important i reconeguda per les publicacions de l’època. La col·lecció de la revista ha esdevingut un dipòsit clàssic d’informació històrica. Contribuí, a més, a la difusió d’un mètode històric positivista, amb l’examen directe de les fonts i l’aplicació de la crítica científica, que exercí una influència notable en l’erudició valenciana posterior. Se’n troba una edició facsímil (Alacant 1985-95).
Lectures
- BARCELÓ, M.C.: “El Archivo (1886-1893). Índices para su manejo”, Estudios de Historia de Valencia, UV, 1978, p. 481-530.
- LLOBREGAT, E.A.: “Introducció” a l’ed. facs., tom I, Alacant 1985, p. VII-XXVII.