Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història; i d’ençà del 1997, Arts, història, societat. El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A. Colomines, M. López del Castillo, A. Mayayo, J.M. Muñoz i Lloret, E. Riu Barrera i R. Vinyes. Aquest col·lectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú, a la revista L’Avenç. La supressió d’aquesta col·laboració per la direcció de la veterana revista de divulgació històrica, els esperonà a posar en marxa una nova revista d’història. El primer número sortí al juliol-desembre del 1993, i en el consell de redacció hi figuraren: T. Abelló, A. Colomines, P. Fullana, V.S. Olmos, I. Peñarrubia, A.J. Quintana, J. Subirachs, I. Terradas i R. Vinyes. S. Bocanegra fou l’encarregat de la secretaria. En el número 4 (1994), s’hi integraren C. Feixa i M. Iniesta. La revista es presentà com una publicació de caràcter cultural, basada en el discurs històric, sociològic i polític, però també com una proposta d’arts plàstiques, amb un acurat disseny de R. Muñoz Izquierdo. Cada número ha estat il·lustrat íntegrament per un artista (G. Grosz, Juli González, L.W. Hine, S. Steinberg, J. Renau, G. Stern, M. Gil, G. Cualladó, J. Sanleón, C. Fontserè, J. Vilallonga, H. Gómez, T. Vidal, M. Barceló, J. Dolç, M. Michaelis, F. Masereel, J. Lada, J.É. Labourer, L. Bagaria i A. Harris).
L’any 1995, les desavinences entre el grup promotor provocaren que una part dels fundadors abandonés la revista. Un nou consell de redacció es feu càrrec de la publicació. Del nucli primitiu, continuaren T. Abelló, A. Colomines, P. Fullana, A.J. Quintana i V.S. Olmos, amb la incorporació de M. Ardit, A. Cucó, A. Furió, G. Muñoz i P. Viciano (del País Valencià); A. Marimon i S. Serra (de les Illes) i R. Aracil, J. Casassas, A. Mayayo, E. Pujol, Á. Rojo, E. Serra i J.M. Solé i Sabaté (de Catalunya). Més endavant també s’hi sumaren l’escriptor i traductor A. Mestres, els historiadors P. Solà i A. Segura, l’escriptor valencià E. Sòria, el conservador de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) C. Pérez, el musicòleg O. Pérez Treviño, el crític teatral F. Foguet i el professor de literatura de la Universitat de Cornell (EUA) J.R. Resina. J. Termes assumí la direcció de la revista, i, des del número 14 (1998), R. Aracil hi apareix com a codirector. Amb aquests canvis la revista obrí una nova etapa. L’any 1997 es canvià el subtítol, i es referen les seccions. Es mantingueren les seccions “plaerdemavida” i “intervencions”, amb articles més llargs i assagístics sobre cultura i política; la secció “estudis i recerques” passà a denominar-se “estudis” per cedir tota l’erudició que publicaven abans a la revista germana Afers. Fulls de recerca i pensament, i dedicar-la als treballs de reflexió historiogràfica, sociològica i de pensament polític, sobretot centrant-se en l’examen del fenomen nacionalista. Finalment, mantingueren la secció “d’arreu”, en la qual presentaren la traducció de treballs publicats a fora i de difícil accés aquí (s’han publicat treballs de Marinell Ash, James Casey, Ivan Colovic, Clara Gallini, Mario Isnenghi, Will Kymlicka, George L. Mosse, Dario Puccini, Jeffrey Richards, Adeline Rucquoi, Carl E. Schorske, George Steiner, Edward P. Thompson, Lucette Valensi i Pierre Vilar, i Eugen Weber, entre d’altres). A les seccions tradicionals, se n’hi afegiren dues de noves: “diàlegs”, amb la publicació d’entrevistes a fons amb intel·lectuals de totes les disciplines (com el sociòleg A. Giddens, els historiadors socials o de la cultura P. Guichard, D. Thompson, I. Berlin, J. Kocka, C. Di Girolamo, el filòsof W. Fritz Haug, el geògraf V.M. Rosselló, el dramaturg R. Salvat o la darrera que se li feu a J. Fuster), i “arts”, que inclou articles relatius a la literatura, el cinema, la pintura, etc.