Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta. Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés. També hi col·laboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia. L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda, en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc de Paula Gras.
El Fénix feu campanya a favor de l’estudi de la història local, entenent aquest propòsit quasi en termes arqueològics o de rescat del patrimoni monumental de la ciutat de València. En la revista predominaren els temes literarioromàntics, els sentimentals i els anecdòtics, i mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones. El setmanari es feu ressò de la publicació dels dos primers volums de la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia, que l’historiador Vicent Boix publicà el mateix any de l’aparició del periòdic.
En el vessant ideològic, la publicació destacà en primer lloc per la seva orientació profrancesa, molt significativa en un moment en què el moderantisme espanyol en el poder es mirà en el mirall del doctrinarisme francès. I, en segon lloc, per la gran quantitat de retrats i panegírics que dedicà als governants moderats de l’època, començant per la figura de Narváez i continuant per la de la mateixa reina Isabel II, subscriptora també del setmanari.