Desenvolupament enciclopèdic
Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833. Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’El Vapor sortí el 22 de març de 1833. Amb una periodicitat trisetmanal (dimarts, divendres i dissabte) fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal (dimarts, dijous, divendres i diumenge) fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari. L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que col·laborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon López i Soler. La publicació canvià d’impremta i de subtítol en diverses ocasions. El 1836, en vendre’l els seus propietaris als d’El Guardia Nacional, estigué a punt de desaparèixer, però el director d’aleshores, Josep Andreu de Fontcuberta, que utilitzava el pseudònim J.A. de Covert-Spring, immediatament tragué El Nuevo Vapor, tot i que poc temps després recuperà la denominació d’El Vapor. Finalment, aquesta publicació desaparegué el 1838, en plena dictadura del baró de Meer, i es transformà en el diari moderat La Paz. Des de la seva fundació fins a la seva desaparició es poden diferenciar tres moments clarament marcats per la personalitat dels directors. Entre el 1833 i el 1835 fou dirigit per l’escriptor romàntic Ramon López i Soler, que el mantingué dins les coordenades d’un liberalisme moderat i provincialista. Com a conseqüència dels avalots de l’estiu del 1835, López i Soler fou substituït pel metge i escriptor progressista Pere Felip Monlau, que obrí la publicació a plantejaments progressistes i fins i tot societaris (no estrictament socialistes). La crisi de la publicació a mitjan 1836 fou, en part, econòmica, ja que comptava només amb 600 subscriptors, i, en part, ideològica, atès que la direcció de Monlau aixecà nombroses protestes en els sectors conservadors, i finalment s’acabà amb un canvi de direcció. Llavors se’n feu càrrec l’exmilitar i escriptor romàntic J.A. de Covert-Spring, la gestió del qual fou molt polèmica ja que al final del 1836 es desmarcà dels plantejaments progressistes d’alguns dels seus col·laboradors (Manuel Milà, Pere Mata i Antoni Ribot) i s’apropà als plantejaments de la conservadora Junta de Comerç. Durant la seva etapa com a director, les pàgines d’El Vapor es convertiren en la caixa de ressonància de les produccions dels joves escriptors romàntics establerts a Barcelona.
El Vapor ha esdevingut una font hemerogràfica de valor incalculable per a la historiografia catalana i espanyola del darrer terç del s. XX, tant en el camp de la història de la literatura (Manel Jorba i Cèlia Romea) com en els de la història politicoideològica (Josep Maria Ollé i Romeu, Antonio Elorza, Josep Fontana, Jordi Maluquer de Motes, Jesús Longares, J.M. Fradera, Albert Ghanime i Manuel Santirso), la dels moviments socials (Josep Maria Ollé i Romeu, Anna Maria Garcia Rovira i Jesús Mestre) o la del pensament econòmic (Ernest Lluch i A. Sánchez Hormigo). Malgrat les apreciacions dels estudiosos de la premsa catalana Joan Torrent i Rafael Tasis, que consideraven que El Vapor no hauria tingut gaire importància en la història de la premsa catalana si no hagués recollit en les seves pàgines el 14 d’agost de 1833 l’Oda a la pàtria d’Aribau, la seva utilització historiogràfica ha demostrat a bastament el seu valor com a font hemerogràfica. Encara manca, però, un estudi general sistemàtic o una sèrie d’estudis monogràfics que posin de manifest el seu veritable valor com a publicació periodística.
Lectures
- CASASSAS, J.; GHANIME, A.: “Segle XIX. De principi de segle a la dècada dels seixanta. Anys de transició i constitució sectorial”, a CASASSAS, J. (coord.): Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975), Pòrtic, Barcelona 1999, p. 52-53. (“Monografies”).
- GONZÁLEZ PALENCIA, A.: Sobre El Vapor, periódico de Barcelona, Amigos de Zorrilla, Valladolid 1933, p. 17-22.
- MORÁN, Á.: Ideología del diario barcelonés “El Vapor”, tesines de l’antiga Escola de Periodisme.
- OLIVES CANALS, S.: Bergnes de las Casas. Helenista y editor 1801-1879, CSIC, Instituto Antonio de Nebrija, Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona, Barcelona 1947 (“Filología Clásica”, V).
- OLLÉ I ROMEU, J.M.: “El Vapor”, Diccionari d’Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1992, p. 1099.
- SILVA, R.: “Two Barcelona Periodicals: El Vapor, El Guar-dia Nacional”, Liverpool Studies in Spanish Literature, I, 1940, p. 80-100.
- TORRENT, J.: “El Vapor”, Destino, 1954.
- TORRENT, J.; TASIS, R.: Història de la premsa catalana, vol. I., Bruguera, Barcelona 1966, p. 42-43.
- 200 anys de premsa diària a Catalunya, 1792-1992, Fundació Caixa de Catalunya/Institut Municipal d’Història-Arxiu Històric de la Ciutat/Col·legi de Periodistes, Serper, Barcelona 1995.