Elies Rogent i Amat

(Barcelona, 1821 — Barcelona, 1897)

Arquitecte.

Vida i obra

Es titulà a Madrid l’any 1848. El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país. Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els edificis, a més de la part estrictament professional, hi havia referències històriques (vg. història de l’art). Així, Josep Puig i Cadafalch el definí com una persona que «investigaba el arte románico catalán con un gran sentido histórico». La seva primera obra coneguda és un discurs, llegit l’any 1857 a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, titulat “Discurso sobre la arquitectura cristiana en Cataluña”. El 1881 escriví la seva primera monografia, Sobre el monasterio de Sant Cugat, amb un esquema que repetí en la Monografía sobre el monasterio de San Llorens de Munt (1900).És autor d’una Biografía del arquitecto don José Casademunt (1886) i de Consideraciones sobre la arquitectura de Barcelona desde el Renacimiento (1901). Tant aquesta obra com la monografia sobre Sant Llorenç de Munt es publicaren pòstumament en l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

Lectures
  1. BASSEGODA, B.: Tributo al Maestro Elias Rogent, Barcelona 1917.
  2. FONT I CARRERAS, A.: Elogio del arquitecto y académico don Elias Rogent i Amat, Barcelona 1897.