Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs. El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I, publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica. Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries. Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i literatura àrabs a la Facultat de Filosofia i Lletres (posteriorment Facultat de Filologia) de València entre el 1953 i el 1982.
Entre la seva bibliografia cal esmentar: “Privilegios y franquicias de Tarifa”, Hispania, LXVI (1957); “Política matrimonial de Fernando I y Alfonso V en el Reino de Valencia”, IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Actas y comunicaciones (vol. 1, 1959); Ibn ‘Abd al-Hakam. “Conquista de África del Norte y de España” (1966); Valencia en la época de Juan I (1974); Valencia a fines del siglo XIV: mudéjares, berberiscos y granadinos (1977); “Los mudéjares valencianos de 1387 a 1396”, IV Sesiones de Cultura Hispano-Musulmana, i “El cuaderno de un visitador de moriscos”, Estudis, 8, (1979-80).