Émile Desplanque

(Lilla, Picardia, 1865 — París, 1915)

Historiador i arxiver.

Vida i obra

Successor de J.A. Brutails, fou l’arxiver departamental a Perpinyà del 1889 al 1897. Participà activament en l’organització dels fons arxivístics nord-catalans, en col·laboració amb J.A. Brutails i B. Palustre, cosa que li permeté publicar inventaris detallats i de qualitat (arxius municipals de Tuïr, 1896, i arxius departamentals de l’Antic Règim, 1904). Com a bon coneixedor de fons inèdits, escriví diversos estudis extensos sobre la ciutat de Perpinyà en època medieval (“Recherche sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan”, SASL (1891); “Pour la topographie ancienne de Perpignan, deux documents inédits sur l’enceinte du XIVème siècle”, RHAR (1892), i “Les constitutions communales de Perpignan de 1197 à 1789” (1900). També edità la primera part de la Mémoire del subdelegat general de Rosselló, Pierre de Poeydavant ( SASL, 1894, 1896 i 1899), i un treball innovador sobre Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais (1893; reed. 1998), que evoca els personatges marginals del món de la prostitució i del joc, els botxins i els carcellers, i els usurers.

Lectures
  1. CAPEILLE, J.: Dictionnaire de biographies roussillonnaises, J. Comet, Perpinyà 1914.