De ben jove es traslladà a Barcelona i fou empleat de l’ajuntament d’aquesta ciutat des del 1893. El 1899 fou nomenat conservador del Palau Reial del Parc, i el 1903 ocupà el càrrec de conservador dels museus d’art i arqueologia. La junta rectora d’aquests li encarregà les excavacions d’Empúries, la direcció tècnica de les quals anà a càrrec de Puig i Cadafalch i Manuel Cazurro. Fou el responsable dels treballs de prospecció i de la redacció d’un diari en el qual constaven totes les troballes, les circumstàncies amb què s’havien realitzat, la relació d’aquestes amb els plànols, la profunditat dels llocs excavats..., que formen un conjunt de 17 volums, de referència imprescindible per a la història i la metodologia de les excavacions d’Empúries. En col·laboració amb Cazurro publicà en l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans un treball sobre la tasca duta a terme en les esmentades excavacions: “La estratificación de la cerámica en Ampurias y la época de sus restos”. En el camp de la restauració de ceràmica, vasos especialment, alguns descoberts per ell, assolí una notable reputació. Des del 1923 desenvolupà en els esmentats museus, a més de les funcions de conservador, les d’ajudant tècnic de la secció d’arqueologia.