És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna. Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid (1955-57) i els acabà a la UV (1957-60), on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960. És directora de la revista Estudis des de la seva fundació (1971), acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1994), acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (des del 1998) i membre fundador de l’Asociación Española de Historia Moderna.
La seva producció historiogràfica s’ha centrat, sobretot, en dues línies d’investigació: el comerç i el règim foral valencià a l’època moderna des del punt de vista orgànic i humà. El primer tema fou l’objecte de la seva tesi doctoral, dirigida per J. Reglà i defensada el 1970 (La economía valenciana en el siglo XVI: comercio de importación, 1972), i també de nombrosos articles, comunicacions i ponències en congressos nacionals i internacionals. La seva investigació s’insereix en l’evolució de la conjuntura econòmica i el desenvolupament del capitalisme mercantil esdevinguda a França i a Itàlia (Fernand Braudel, Ruggiero Romano, Pierre Huguette Chaunu, Alberto Tenenti) des de la fi de la Segona Guerra Mundial. En la seva tesi estudia les bases humanes, naturals, tècniques, jurídiques i econòmiques de l’activitat mercantil valenciana, sobretot en els aspectes marítims. Per tant, no es limita a dilucidar-ne la conjuntura, sinó que proporciona una visió àmplia de les bases estructurals del comerç, mostrant el dinamisme de la vida comercial valenciana del cinc-cents. Posteriorment, ha continuat treballant la història del comerç, especialment les relacions entre València i Gènova, i ha participat en els cinc primers congressos internacionals sobre les relacions Gènova-Mediterrani-Atlàntic celebrats a Gènova entre el 1982 i el 1992, i sobre els mercaders estrangers a València al Congreso sobre la Burguesía Española en la Edad Moderna (Madrid, 1991). En la III Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna (Las Palmas, 1994) presentà un panorama general sobre “España y el comercio mediterráneo en la Edad Moderna”. A més, ha animat a continuar els estudis sobre la font del Peatge de Mar.
L’altra línia fonamental de treball, centrada en el funcionament institucional del Regne de València durant l’època foral moderna, s’ha materialitzat en treballs sobre les corts, el virregnat, la governació, el patrimoni reial, etc. Estudià el marc foral de l’activitat comercial i la fiscalitat en la seva tesi, i, fins i tot, en feu un estudi introductori en les Cortes valencianas del reinado de Felipe II (1974). Tot i això, destaquen la seva aportació sobre “Las Cortes en Valencia” al Congreso sobre la Historia de las Cortes de Castilla y León (Salamanca, 1987), la visió comparativa sobre els estaments, i, en especial, l’article “Poder central y poder territorial. El Virrey y las Cortes en el Reino de Valencia” (Estudis, 12, 1985). A més, s’ha ocupat de l’organització de l’administració patrimonial, territorial i d’altres aspectes com l’actuació del botxí o la importància política dels pregons. En aquesta línia també ha completat les seves investigacions amb la direcció de nombroses tesis de llicenciatura i de doctorat.
La visió aportada per aquesta línia d’investigació sobre la València foral moderna, fonamentada principalment en l’anàlisi de la documentació de l’ARV, ha matisat la tesi de l’enfrontament radical entre un rei mogut per una política vers l’absolutisme i un regne que defensa els seus furs. Per contra, l’autora mostra un panorama complex caracteritzat per diversos fets: l’increment de l’autoritarisme monàrquic ensopegà amb la limitació dels seus mitjans d’acció; l’actuació dels representants del Regne anà dirigida, en moltes ocasions, a la defensa dels interessos de grup; el marc foral, que, més que una estructura rígida, constituí un conjunt de normes que podien aprofitar-se o interpretar-se amb relativa amplitud segons la conveniència dels interessats, i, en definitiva, que el govern només era possible mitjançant la col·laboració, amb no poques tensions, entre el rei i el Regne.
Per altra banda, els seus treballs han contribuït a precisar el paper del Regne de València en el marc de la Corona d’Aragó, i d’aquesta en el conjunt de la monarquia hispànica. Així doncs, malgrat la igualtat jurídica entre les parts integrants –derivada de la unió entre iguals que caracteritzà el lligam dinàstic de Ferran i d’Isabel–, aquestes esdevingueren la perifèria a causa de la ubicació dels òrgans del poder central a Castella i de la seva superioritat demogràfica i econòmica. Els estudis sobre la política exterior han incidit en aquesta tesi en mostrar que les directrius generals de la monarquia s’imposaren als interessos dels regnes de la Corona d’Aragó, i, en particular, als valencians.