És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval. La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964). Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva obra. També publicà un parell d’articles sobre miniatura en l’Archivo de Arte Valenciano dels anys 1957 i 1958.