Nasqué com a expressió científica escrita d’unes institucions que acabaven de ser transformades després de la Guerra Civil Espanyola. Ja l’editorial del primer número indicava que seria la revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, de la desapareguda Societat Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria i dels Seminaris de Prehistòria i Història Antiga de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Durant un llarg període de temps també es publicà sota els auspicis del CSIC i, més tard, fou la portaveu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Des del segon número (1940) aparegué el nom del director i fundador, se’n normalitzà el format, en castellà, i s’organitzà en diverses seccions d’articles, notícies curtes i bibliografia. Una trajectòria continuada i la inclusió d’articles d’autors estrangers convertiren la revista en una publicació reconeguda internacionalment. Com a conseqüència de la marxa d’Almagro a Madrid, Ll. Pericot, en 1958-61 (núm. 21-23), i E. Ripoll, en 1962-67 (núm. 24-29), en foren els codirectors. A partir del número 30 (1968) Ripoll es convertí en el nou director, es creà un consell de redacció i s’incorporaren noves seccions: Notas ampuritanas, Notas de arqueología de Cataluña y Baleares i Crónica científica. Fou en el número triple 38-40 (1976-78), corresponent a les actes del Simposi Internacional “Els orígens del món ibèric”, on, per primera vegada, s’escriví en català el títol, la introducció i la crònica; els primers articles en català aparegueren en el volum 41-42 (1979-80). Des del 1981, es ressentí de la contínua successió de directors, atès que no acabava de traspassar-se a la Generalitat. La revista entrà en crisi i canvià sovint de seccions, disseny i format; a partir dels números 45-46 (1983-84) prengué el nom d’Empúries. Minvaven voluntats i diners, la revista sortia amb intermitència i el seu contingut era poc interessant. L’any 1998, sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya, n’aparegué el número 51, amb un nou format i un contingut monotemàtic d’arqueologia romana. D’aleshores ençà, els articles de prehistòria i protohistòria són publicats per Cypsela, també dins l’òrbita d’aquest museu, rebatejat com a Museu d’Arqueologia de Catalunya.