El projecte d’edició de l’Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa. La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca. Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’alfabètica, tot i que ja es preveieren un darrer tom amb un índex al més complet possible i fins i tot la possibilitat d’afrontar, al final, la redacció d’una enciclopèdia alfabètica.
La voluntat d’estudiar i difondre el coneixement científic de la realitat menorquina en tots els seus camps (ambiental, humanístic i cultural), d’una banda, i la configuració progressiva d’uns bons equips d’investigadors, de l’altra, han conduït, des de la dècada dels anys vuitanta ençà, a actualitzar i a ampliar el projecte inicial, fet públic el 1978. Així, els tres toms previstos (ciències, història, estructura socioeconòmica) s’ampliaren, tot seguit, a cinc, amb una gradació que, actualment, preveu fins a 18 toms. Es tracta, sens dubte, del corpus de dimensions més vastes mai produït en la cultura de Menorca, impulsat per Josep Miquel Vidal i Hernàndez, físic i historiador de la ciència, director de l’Obra Cultural de Menorca, entitat dedicada a l’edició de l’Enciclopèdia, després d’una etapa inicial als anys setanta, en què es creà (1973) com a delegació menorquina de l’Obra Cultural Balear.
El ressò obtingut per l’Enciclopèdia des dels seus inicis és avalat no solament pels articles i les ressenyes en la premsa i les revistes especialitzades, nacionals i internacionals, sinó també pels reconeixements institucionals i pel fet de comptar amb el suport del programa MaB de la Unesco des del 1993. La creació, el 1985, de l’Institut Menorquí d’Estudis –del qual és coordinador científic Josep Miquel Vidal– és, en una part important, conseqüència de la formació d’equips investigadors des del final dels anys setanta al voltant del projecte de l’Enciclopèdia; a més, la política d’investigació i de divulgació desplegada per aquesta institució ha contribuït a redefinir i a eixamplar, en termes cada cop més ambiciosos, l’abast temàtic d’aquesta magna obra.
Del projecte, endegat el 1979 amb la publicació del primer fascicle, s’han materialitzat nou toms. N’hi ha tres de temàtica històrica: Arqueologia (tom VIII, 1995), estructurat en tres parts: arqueologia prehistòrica i protohistòrica (per Lluís Plantalamor Massanet amb la col·laboració de Cristina Rita Larrucea), arqueologia romana (per Margarita Orfila Pons), i arqueologia de l’antiguitat tardana (per Francesc Tuset Bertran); Història I (volum I): Dels inicis del poblament a l’època talaiòtica (tom IX, 2001): introducció a la història de Menorca (per Miquel Àngel Casasnovas Camps), fonaments geogràfics de la història (per Tomàs Vidal Bendito), el poblament inicial i els grups culturals pretalaiòtics (per Antoni López Pons), la cultura talaiòtica (per Josep Simó Gornés Hachero i Joana Maria Gual Cerdó); Història II: De la conquesta cristiana a la Guerra de Successió (tom X, 2000) per Miquel Àngel Casasnovas.
El projecte inicial ha estat objecte d’una profunda reestructuració d’acord amb el desplegament d’una important activitat investigadora. Aquest fet ha comportat que les previsions del 1979 de compilar un volum d’arqueologia i d’introducció a la història hagin donat lloc a una planificació més ambiciosa que, a més del tom ja publicat d’arqueologia, en contempla cinc d’història, dos dels quals ja s’han publicat.
La publicació, el 2001, del tom IX Història I: Dels inicis del poblament a l’època talaiòtica, s’ha d’inserir en l’actualització del projecte historiogràfic de l’obra. La voluntat d’oferir una història de l’illa coherent i ajustada a l’estat actual de la investigació reclamava cobrir tot el ventall diacrònic des d’unes pautes interpretatives, que en aquest volum es mostren del tot complementàries amb l’anàlisi més descriptiva del tom anterior. Casasnovas i Vidal estableixen el marc preliminar per al conjunt dels toms d’història, mentre que l’equip format per López, Gual i Gornés aborda l’estudi del poblament inicial i els grups culturals pretalaiòtics, d’una banda, i la cultura talaiòtica, de l’altra.
Fent un salt per sobre del volum en preparació De l’època romana a la dominació aràbiga, s’ofereix el tom X, Història II. De la conquesta catalana a la Guerra de Successió. L’autor s’enfronta a una etapa de més de quatre segles que presenta dos grans esculls historiogràfics: primer, el fet mateix de tractar-se d’una època poc estudiada i divulgada, amb excepció de la conquesta d’Alfons III, el sistema municipal (amb la sentència de Galceran de Requesens), els saqueigs turcs de Maó i de Ciutadella i la guerra de Successió; segon, la tradició interpretativa segons la qual es tracta d’un període, sobretot el modern, catastròfic (amb fams, epidèmies, atacs exteriors, bandolerisme, superstició) enfront de la placidesa i de la prosperitat setcentistes. En conseqüència, l’autor ha dut a terme una important tasca de relectura crítica i ha omplert buits, tot incorporant les aportacions historiogràfiques dels darrers anys a càrrec d’Andreu Murillo, Florenci Sastre, Jaume Sastre, Ferran Martí i Camps, Micaela Mata i altres estudiosos.
Aquest tom d’Història II completa la part central de l’estructura tripartida amb què s’han planificat els toms d’història de l’Enciclopèdia de Menorca. Amb la futura publicació del volum segon d’Història I i dels dos volums d’Història III (corresponents, respectivament, als s. xviii-xix, d’una banda, i al s. xx, de l’altra) veurà la llum la materialització del projecte historiogràfic més ambiciós de la Menorca del tombant dels s. xx i xxi. No es pot obviar, tanmateix, que, del conjunt de la producció de l’Enciclopèdia de Menorca, hi ha altres volums amb un impacte historiogràfic indubtable: el tom XII d’Economia i el XIV d’Antropologia, als quals s’afegiran el d’Història de l’Art i el de Cultura i Literatura.