L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85. Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència. El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític. El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M. Costa-Pau (i en bona part redactat per ell mateix), suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més antics (un recurs que, malgrat que és defensat per molts historiadors i pedagogs, no ha tornat a ser utilitzat en cap obra d’aquestes característiques) i que no tan sols recull les principals aportacions historiogràfiques del període, sinó que també procura fer una anàlisi conjunta dels Països Catalans, i no pas un estudi fragmentat de cadascun dels territoris. La seva aparició, el 1984, desvetllà lloances entre crítics d’un espectre ideològic molt ampli. Així, Joan Triadú el qualificà de «lliçó de coratge i tenacitat», i Francesc Roca i Emili Gasch el consideraren una renovadora mostra de les possibilitats culturals del postfranquisme.