Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s. xx. La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social. La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les comunitats locals, les empreses i els ciutadans.
Nascut en una llar de petita burgesia, catalanista i il·lustrada, es crià a Vilassar de Mar, d’on procedia la branca materna. Obtingué el grau de batxiller a La Salle- Josepets de Barcelona. Després de cursar estudis de peritatge industrial, freqüentà els EUC (on tingué com a mestres Ferran Soldevila i Jordi Rubió) i es llicencià (1956) en història a la Universitat de Barcelona (on assistí als cursos de Salvador Llobet, Manuel Riu i Jaume Vicens). La memòria de llicenciatura, que obtingué el premi extraordinari, fou un estudi de Catalunya al darrer terç del s. xviii, un tema que ja anunciava un interès especial per les qüestions territorials (comunicacions, comerç, factors locals de desenvolupament), que aviat esdevingueren preeminents. Inicià la seva tasca do- cent universitària (1957-58) com a lector al Departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool, i continuà (1961-66) a la UB, fins que en fou exclòs, a causa de la seva participació a la Caputxinada. El 1969 passà a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi fundà el Departament de Geografia, amb un caràcter obert i innovador, amb geògrafs (Maria Dolors Garcia Ramon, Pilar Riera), economistes (Eugeni Giralt, Antoni F. Tulla) i sociòlegs (Juli Busquets, Jordi Borja). A la UAB –Sant Cugat, Bellaterra, Estudi Universitari de Girona– impartí la docència durant més de trenta anys i el 1998 en fou nomenat professor emèrit. Aquesta dedicació l’ha acompanyat amb la docència a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, les escoles d’estiu de Rosa Sensat, l’Escola Costa i Llobera i la Universitat Catalana d’Estiu; també s’ha implicat en tasques de gestió acadèmica i de renovació de la vida universitària, sobretot durant el període de democratització de la universitat, quan participà decisivament en l’elaboració de l’anomenat Manifest de Bellaterra i la formació del primer claustre democràtic. La seva recerca s’ha centrat en l’evolució del pensament territorial a Catalunya, respecte al qual publicà “L’evolució de les ciències geogràfiques” [dins Un segle de vida catalana (1830-1930), dirigida per Ferran Soldevila, 1961]; l’estudi de la delimitació de les àrees funcionals, tot promovent, entre altres iniciatives, els treballs del Centre d’Estudis Territorials, als anys setanta, que innovaren els mètodes llavors en pràctica a Catalunya i donaren lloc a diverses publicacions, i la història de l’organització administrativa del territori català, respecte a la qual publicà, amb Oriol Nel·lo: La gènesi de la divisió territorial de Catalunya (1931-1936), Edició de Documents de l’Arxiu de la Ponència (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1939-1983). Edició d’Estudis, Propostes i Documents (1984). També fou important per a la renovació dels plantejaments de la geografia regional l’obra Geografía de la sociedad humana. Territorio, economía, sociedad (1982-84, 8 vol.). Finalment, el seu concurs ha estat fonamental en diversos esforços de sistematització enciclopèdica entre els quals cal destacar: Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (s. XVIII-XX), l’Enciclopedia Universal Larousse (vg. Gran Larousse Català), i la concepció i els inicis de la GEC . La seva implica- ció ha estat decisiva en moltes iniciatives editorials per la seva influència en la renovació i sistematització de la geografia i de les ciències socials catalanes. Dirigí diverses col·leccions geogràfiques de l’editorial Oikos-Tau –on el seu germà Ernest assessorava també les publicacions de ciència econòmica–, cosa que li permeté introduir l’obra d’autors estrangers inèdits a l’Estat espanyol com Michael Chisholm, Paul Claval, Milton Santos, Pierre George, Paul Viers, Yves Lacoste i Massimo Quaini; també divulgà els treballs de nombrosos geògrafs catalans i espanyols, com ara Maria Dolors Garcia Ramon, Eugenio Burriel i Vicent M. Rosselló.
Membre de l’IEC, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori –d’on fou president i vicepresident–, de la Societat Catalana de Geografia –vicepresident–, ha tingut un paper destacat en l’impuls de nombroses iniciatives cíviques i culturals, com el Congrés de Cultura Catalana (1975-77). També ha estat reclamat com a assessor per l’Administració i per altres entitats, com el Consell Català de la Natura, la Comissió d’Experts sobre la reforma del model d’organització territorial de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge. La seva trajectòria científica, docent i cívica ha estat guardonada amb diverses distincions com el premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats, la Medalla d’Or de la UAB i la distinció Jaume Vicens i Vives a la qualitat docent.