Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769. Síndic procurador general de Sagunt (1773), rebé el títol de doctor dels Reials Consells (1774). Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro (1793). Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del s. XVIII.
Pel que fa al contingut de l’obra, Enric Palos comença explicant els usos dels teatres a la Grècia clàssica i a l’imperi Romà i fa una descripció prou detallada de les parts de què constaven, tot fent servir citacions de textos clàssics i referències a autors grecs i llatins. Tot seguit descriu el teatre saguntí, amb mesures fetes sobre les mateixes ruïnes, i nega algunes opinions donades pel degà Martí i pel cronista Diago sobre aquell monument. Malgrat la rigorositat que sembla evidenciar en l’ús de fonts i en la bibliografia emprada, l’autor no es pot sostreure a un excessiu sentiment de patriotisme mal entès que el porta a atribuir la construcció del teatre de Sagunt als pobladors ibèrics anteriors a l’arribada dels romans. Palos també fa una llista dels diferents tipus d’espectacles que es feien als teatres en l’antiguitat clàssica i esmenta diverses representacions teatrals que, sota la seva direcció, es dugueren a terme al coliseu saguntí l’any 1785.