Enric Tolrà de Bordas

(Prada, 1836 — Cabestany, Rosselló, 1916)

Historiador i advocat.

Nebot de Josep Tolrà de Bordas (1821-1890), eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord. Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent. Col·laborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL, el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra: St. Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St. Michel de Cuxa, sa vie, son temps (928-987) (1897), biografia que tendeix a l’hagiografia, de sant Pere Orsèol, dux de Venècia al segle X, retirat al monestir benedictí.