Desenvolupament enciclopèdic
El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s. xix en aquest territori. L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà (1833) de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola. El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur, i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D. Henry, rellançar la investigació històrica. L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat: Pere Puiggarí publicà un destacable Catalogue biographique des évêques d’Elne, i Joan Baptista Renard de Saint-Malo escriví interessants articles sobre el comerç medieval i l’art durant el Regne de Mallorca, entre d’altres temes. Aquesta generació, però, “morí” al començament de la dècada del 1850 sense haver complert el somni original, i així, per exemple, Joan de Gazanyola no veié editada la seva Histoire du Roussillon, complement de valor científic del treball de Henry.
En el període 1850-60, la nova generació, a més, tenia altres enfocaments i estava dividida entre els mateixos components: d’una banda, els nombrosos i diversíssims treballs de molts estudiosos, i, de l’altra, el personatge de Julià Bernat Alart, l’únic professional de la història. La nova generació no considerà necessari reprendre la flama d’una “Història del Rosselló” encesa per Puiggarí o Saint-Malo; la jutjaren impossible. Tot i que Alart volgué donar embranzida al projecte incitant els seus coetanis a escorcollar en tots els fons d’arxius, l’interès, però, s’amplià cap a altres àmbits més enllà de la mera ciència històrica. De fet, fou el context historiogràfic sencer que canvià: el volum anual de la SASL, on es desencadenaren lluites internes per ser publicat, donà més importància, per exemple, a l’arqueologia i la història literària. L’arribada d’estudiosos estrangers dirigí la investigació més cap al detall. Llevat d’Alart, els historiadors s’interessaren per les cròniques medievals, els successos i les biografies, amb un abast i un àmbit reduïts en el qual la SASL feu un paper centralitzador de la vida intel·lectual. Molts foren els autors que hi publicaren, com ara J. Massot-Reynier, Jaubert-Campagne, Just, Morer, Sirvèn, Campagne, Delamon, Tolrà de Bordas, etc., i també moltes les temàtiques: Morer hi tractà de la Universitat de Perpinyà (1848), les mines, els presoners a Vilafranca (1851); Sirvèn escriví sobre les fundacions de l’hospital, la Misericòrdia (1854); Delamon ho feu sobre Argelers a l’Edat Mitjana (1861), Sant Pere Orsèol (1868), la guerra catalanofrancesa del 1285 i hi acabà editant la destacable monografia sobre Prada (1878). S’hi publicaren articles sobre la música medieval (canonge Delhoste), la sigil·lografia (capità de Fouchier), l’arquitectura militar (Aragon, Ratheau) i l’arquitectura religiosa medievals (E. de Barthélémy). Òbviament, aquests estudis permeteren augmentar el rigor científic i la fermesa de les conclusions. L’any 1852 la SASL publicà dues obres importants: Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon, d’Achille Colson, oficial militar del 75 regiment de línia basat a Perpinyà, i l’Épigraphie roussillonnaise, de Lluís de Bonnefoy. La fita historiogràfica local s’assolí el 1868 amb la celebració a Perpinyà, del XXXV Congrés Arqueològic de França. Hi destacaren l’ànima del simposi, Bonnefoy i, sobretot, Alart, un investigador que anava més enllà del paper de l’estudiós.
Alart era un autodidacte que es formà tard i que somiava amb una «histoire définitive et véridique de la province». Tenia interès per resoldre problemes històrics, per solucionar les dificultats; per això el seu enfocament se centrà en l’Alta Edat Mitjana. Però era modest i sovint se li retragué, de manera malintencionada, una manca de metodologia. Entre les seves obres destaquen els treballs sobre la geografia històrica del Conflent ( SASL, 1854) i de totes les comarques de la Catalunya del Nord ( SASL, 1859 i 1876), l’abadia de Jau, les santes patrones d’Elna ( SASL, 1856), el priorat de Marcèvol ( SASL, 1858), l’orde del Temple ( SASL, 1866), Armanyac ( SASL, 1868), dos volums de Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868-78) i un estudi sobre documents de la llengua catalana (1881). Tot i això, la seva figura representà la transició entre l’Antic Règim de Le Publicateur i la modernitat volguda, si no assolida, del seu temps. El seu Cartulaire roussillonnais, obra inacabada de prop de 50 volums manuscrits, recull i salvaguarda milers de lligalls i protocols notarials medievals, i ensenya el camí a les futures generacions d’historiadors interessades en aquestes qüestions.
La mort d’Alart tancà aquest període, gairebé de manera natural: la historiografia de la Catalunya del Nord es decantà per temàtiques més contemporànies, més estatals, lluny de les preocupacions del principi de segle.
Lectures
- MARCET, A.: “Apunts sobre la historiografia dels comtats de Rosselló, Conflent i Cerdanya a l’època moderna”, RC, 20, 1988, p. 81-86.
- PONSICH, P.: “Le mouvement historique en Roussillon du XVIIe au premier quart du XXe siècle”, SASL, 90, 1990, p. 11-28.
- TORREILLES, F.: “Le mouvement historique en Roussillon pendant le XIXème siècle”, Congrès de la société bibliographique (Montpellier, 11, 12 et 13 février 1895), Imp. Firmin i Montané, Montpeller 1895, p. 1-23.