Desenvolupament enciclopèdic
El tombant del s. XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics. Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors. Alguna societat, com la Societat d’Agricultura (1803) pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales, o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales, de Francesc Jalabert, o el Mémoire sur les cours d’eaux et les canaux d’arrosage des Pyrénées-Orientales, de Francesc Jaubert de Passà. A partir de llavors, aquells articles que aparegueren, sense gaire ressò, anunciaren de fet una represa de l’activitat investigadora que ja començava a interessar uns quants lectors. L’objectiu primordial dels autors era repetir a la Catalunya del Nord (que ells anomenaren sempre Rosselló, segons una terminologia francesa establerta d’ençà d’abans de l’annexió al s. XVII) allò que els benedictins llenguadocians havien fet per la pròpia terra, és a dir, una “Història del Rosselló”. Vuit personatges, set d’ells locals, Jaubert de Reard, Jaubert de Passà, Joan de Gazanyola, Pere Puiggarí, els germans Joan Baptista i Jaume Renard de Saint-Malo, a més d’un foraster, D. Henry, provençal i bibliotecari a Perpinyà, es disposaren a assumir el repte, tant des d’un punt de vista erudit com literari. En gran part, eixits o lligats a l’antiga burgesia honrada de Perpinyà, terratinents conservadors, desenvoluparen una activitat guiada per la voluntat de reconeixença de la petita terra, tal com ho pogueren sentir els nobles de l’Antic Règim, en uns contextos encara “monàrquics” (Restauració, monarquia de Juliol). De fet, s’inscrigueren en un ambient europeu més ampli, el del Romanticisme, que desfermà l’interès per l’Edat Mitjana. L’arribada al tron de Lluís Felip, el 1830, donà ànims als qui tenien recança de les franquícies del segle passat, tornant-los una mica de xovinisme de les glòries d’antany, tot i que els nous temps els feren més populars.
L’1 de febrer de 1832 sortí per primera vegada un diari literari i històric, Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales, que és el millor testimoni del moviment de l’època. Tenia com a subtítol Feuille d’affiches judiciaires, d’annonces et avis divers, commerciale, industrielle, scientifique et littéraire; publicat sota la Restauració, era reialista, i hi escriviren de tant en tant alguns arqueòlegs. El 25 d’agost del mateix any, vist l’èxit de les publicacions, es llançà una mena de programa d’estudis locals, “Matériaux nécessaires pour la composition d’une histoire du Roussillon”, que oficialitzà l’empresa i que tractà de contrarestar la pròxima edició d’una història del país de Henry, que el rumor titllava d’anticatalana o, si més no, crítica envers la gent d’allà, perquè es basava en les faules historiogràfiques de les centúries anteriors. Per això, en el dit programa, es deia que calia «parcourir pas à pas tout le département, étudier avec soin chaque localité, suivre la charrue dans toutes les communes pour mettre à profit les découvertes qu’elle fait [...] explorer les monuments ainsi que les vieilles écritures»; una crida feta a tots els catalans del nord. Ara bé, no tothom respongué: Jaubert de Passà preferí quedar-se en les seves pròpies investigacions, amb estudis d’abast més general, però d’ambició “provinciana”. Gazanyola, solitari i legitimista, no s’hi volgué implicar. Henry, directament involucrat, hi participà, però per criticar o contestar crítiques. De fet, tret d’alguns amateurs menys productius, Jaubert de Reard, els germans Saint-Malo i Puiggarí foren les úniques ànimes de Le Publicateur. Puiggarí recopilà molta documentació, però amuntegà tants apunts que no tingué temps per a ser crític, precís i profund; els Saint-Malo, en canvi, foren més prolífics, sobretot el primer. Ara bé, redactaren també multitud d’estudis que quedaren incomplets, mentre que, malgrat les llacunes visibles, Puiggarí lliurà sempre un treball escrit acabat.
Quan sortí l’Histoire du Roussillon de Henry (1835), s’havien editat en Le Publicateur molts materials de primera mà, però cap síntesi. Tal com s’explica en la introducció mateixa, Henry tenia la intenció de fer encaixar la història d’aquestes terres amb la francesa, i, a més, escriví per a un públic ampli, cosa que s’oposava als objectius intel·lectualistes de Le Publicateur. La publicació desaparegué per manca de lectors el 1838. Una munió de preguntes, però, fou contestada, o si més no aclarida: qüestions d’arqueologia (monuments romans, celtes), filologia, numismàtica i arquitectura (esglésies romàniques), monografies sobre grans monuments, etc. També, i sobretot, hi hagué la voluntat de corregir els errors transmesos per tradicions i llegendes (sobre els sarraïns, el feudalisme, l’organització eclesiàstica medieval, la topografia, els costums o el comerç), tots ells temes predilectes i fundadors d’una nova historiografia de la Catalunya del Nord. «Au moment où disparaissait le Publicateur , l’histoire du Roussillon était loin d’être prête, malgré l’abondance des matériaux réunis, et avec lui disparaissait le moyen commode, pratique de la préparer», escriví Felip Torreilles al final del s. XIX. La generació dels Saint-Malo, Puiggarí i Jaubert de Reard es fongué aviat en una nova escola d’erudició, la dels analistes de la SASL i, tot i que continuaren publicant en el butlletí Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales (SASL) durant el decenni del 1840, el projecte inicial d’una història general anà minvant. Al començament dels anys cinquanta, els intel·lectuals de l’escola traspassaren. Gazanyola i Jaubert de Reard tenien els respectius manuscrits de la “Història del Rosselló” inacabats. El primer es publicà pòstumament el 1857, però la cronologia històrica no anava més enllà del s. XVII. Ara bé, els temps historiogràfics havien canviat, i el moviment de Le Publicateur ja havia passat de moda.
Lectures
- MARCET, A.: “Apunts sobre la historiografia dels comtats de Rosselló, Conflent i Cerdanya a l’època moderna”, RC, 20, 1988, p. 81-86.
- PONSICH, P.: “Le mouvement historique en Roussillon du XVIIe au premier quart du XXe siècle”, SASL, 90, 1990, p. 11-28.
- TORREILLES, F.: “Le mouvement historique en Roussillon pendant le XIXème siècle”, Congrès de la société bibliographique (Montpellier, 11, 12 et 13 février 1895), Imp. Firmin i Montané, Montpeller 1895, p. 1-23.