Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics. En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació. Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la voluntat d’omplir el buit provocat per la desaparició, sis anys abans, d’Ullal, una revista de característiques semblants, però circumscrita només a la Safor. Fou patrocinada, principalment, pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, organisme dependent de l’Ajuntament de Gandia, amb l’ajut d’altres ajuntaments, mancomunitats de municipis i diversos centres d’estudis de les comarques centrals. En foren coordinadors Lluís Sevilla Parra i Jesús E. Alonso, i, entre les signatures més destacades, es troben Ferran Garcia-Oliver, Josep Antoni Gisbert, Santiago La Parra, Vicent Olaso, Josep Torró, Jaume Castillo, Eladi Mainar, Gabriel Garcia, Francesc Torres, Antoni Calzado i Vicent Terol. Malgrat l’interès dels temes tractats i la qualitat global de la revista, la trajectòria d’Espai Obert fou més el fruit del voluntarisme d’una sèrie de persones que no pas un projecte amb l’ajut institucional suficient. Desaparegué el 1998, després de cinc números, enmig de queixes per la poca atenció rebuda per part de les institucions, que teòricament havien de donar-li suport, i sense haver assolit una relació satisfactòria amb la Universitat. No obstant això, és una font documental bàsica per a explicar la gènesi de la idea de les Comarques Centrals Valencianes i la seva producció historiogràfica durant aquells anys. Redactada íntegrament en català, constava de diverses seccions: Opinió, Dossier, Quimeres, Estudis, Proposta didàctica, Entrevista, Ressenyes i, des del número 3 (1996), Hemeroteca . Lligant divulgació amb rigor científic, combinava la recerca històrica amb la crònica cultural, l’assaig o el debat sobre l’estat del medi, del patrimoni historicoartístic, de les infraestructures, dels estudis universitaris o del turisme, sempre en el marc geogràfic esmentat. Aquesta amplitud de temes afavorí alhora l’heterogeneïtat dels col·laboradors, entre els quals hi havia personal docent, arxivers, bibliotecaris, gestors culturals, lingüistes, biòlegs i economistes. A més, també s’organitzaren activitats paral·leles, com ara jornades culturals i trobades entre professionals o associacions culturals.