És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino y D. Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña (1600). L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila. Ja des del s. xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres. Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes (1836), és contundent quan considera que l’obra de Barellas, en «decirnos mil patrañas e inconsecuencias manifiesta ser un tejido de fábulas más propiamente que una historia». Sembla que, fins i tot, aquest historiador inspirà la veu catalana barrellada, que significa explicació adulterada i extravagant. Malgrat això (o per això), l’obra de Barellas gaudí d’una considerable popularitat. El seu discurs, descriptiu i col·loquial, té per objecte referir aquells fets i proeses il·lustres amb què els cavallers catalans contribuïren a l’expulsió dels moriscos d’Espanya.
Al final del s. XVIII, Pedro Ángel de Tarazona rescatà aquesta obra de l’oblit i la publicà al barceloní Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico amb el títol El blasón de Cataluña deducido de los echos heroycos, y memorables, de los Nobles, Cavalleros, y otros Nacionales, en el siglo octavo, y siguientes, en defensa de la Santa Fe Cathólica, y libertad de la Patria, contra la multitud horrorosa de Africanos que inundaron la España, en cinc volums. La reedició participà més de la literatura d’entreteniment que del gènere històric, per tal com l’editor adaptà les veus i expressions antigues a l’estil corrent d’aleshores.