Vida i obra
Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà. Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares (segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada). Fou secretari de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra, i es relacionà amb altres erudits i historiadors barcelonins i catalans del final del s. XVI i principi del s. XVII, com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i estudiaren nombrosos documents de la història de Catalunya.
Corbera redactà un breu pròleg per a les Il·lustracions dels Comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, escrites el 1586 pel notari rossellonès Francesc Comte. També establí una estreta relació amb diferents cases nobiliàries de Catalunya. El 1623 dedicà a Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, una Genealogia de la nobilissima casa de Queralt en el Principado de Cataluña y breves relaciones y epítomes de las vidas y hechos de los antiguos condes de Barcelona y reyes de Aragón. També escriví, per al comte de Guimerà, Consultas historiales de D. Gaspar de Galcerán de Gurrea y de Aragón (1623).
La gran nissaga nobiliària catalanovalenciana dels Montcada, amb la qual Corbera mantingué forts lligams, patrocinà l’únic llibre de l’historiador publicat en vida seva, la Vida y [h]echos maravillosos de Doña María de Cervellón, llamada María Socó[r]s. Beata professa de la Orden [de] Nuestra Señora de la Merced. Con algunas Antigüedades de Cataluña (1629). En aquesta obra, escrita per encàrrec exprés de la marquesa de la Pobla (mare de l’historiador i polític Francesc de Montcada), ja feu palès el seu enfocament catòlic, políticament pactista i socialment pronobiliari de la història de Catalunya. El llibre constitueix també un testimoni de com la ciutadania honrada barcelonina s’emmirallà en la noblesa i procurà de prestigiar-la amb les lletres. En el moment culminant de la Reforma catòlica, Corbera il·lustrà no solament el llinatge dels Montcada, sinó també el dels Cervelló i el seu propi.
La principal obra de Corbera, escrita des d’una perspectiva corogràfica (geogràfica, històrica i institucional alhora), fou Cataluña ilustrada. Contiene su descripcion en comun, y particular con las Poblaciones, Dominios, Y Successos, desde el principio del Mundo asta que por el valor de su Nobleça fue libre de la Oppresion Sarracena. Amb aquest llibre, escrit abans del 1633, volgué reequilibrar els protagonismes de les diferents nacions o nacionalitats hispàniques dins la història i posar en relleu la importància, grandesa i preeminència de la monarquia catalana.
Cataluña ilustrada... és, d’una banda, un interessant compendi de geografia física i política de Catalunya, on descriu, per exemple, l’organització del territori (districtes, regions i vegueries), argumentant que el Rosselló i la Cerdanya en formen part (malgrat que el 1627 la ciutat de Perpinyà havia fet alguna temptativa per desmarcar-se de la Generalitat barcelonina). L’obra, presidida per un constitucionalisme pactista, també tracta de les lleis i institucions catalanes (l’autor defensà que el comte rei de Barcelona / Catalunya devia la seva legitimitat, des dels inicis de l’Edat Mitjana, al fet d’haver estat elegit pels catalans). Es tracta d’un text molt influït per Ciceró i Tàcit i pels autors cristians habituals a l’època. En sintonia amb la seva orientació pronobiliària, i mancat encara d’una metodologia afinada per la crítica de fonts, Corbera assumí bona part de les llegendes històriques fundacionals tan abundants a tots els països europeus. En aquest cas, el mite fundacional tramès fou el de la vinguda a Catalunya d’Otger Cataló amb els nou barons –un dels quals hauria estat Hug de Montcada– a l’inici de la reconquesta del territori català (vg. historiografia del Barroc).
El llibre Cataluña ilustrada restà inacabat i fou publicat pòstumament, a Nàpols, el 1678, per José Gómez de Porres, un carmelità catedràtic de filosofia a la universitat napolitana que enllestí la tasca iniciada pel jurista Rafael de Vilosa. Feia quasi mig segle que la Diputació de la Generalitat de Catalunya havia debatut (1630) la proposta de fer-se càrrec de la impressió del llibre. Es tenen indicis que Pèire de Marca utilitzà el manuscrit de Corbera.
La Biblioteca de la Universitat de Barcelona guarda exemplars de les dues obres principals de Corbera.
Lectures
- REIG VILARDELL, J.: Esteve de Corbera. Apuntacions biogràficas, Fidel Giró, Barcelona 1892.
- SÁNCHEZ MARCOS, F.: “Historiografía e instituciones políticas en la Cataluña del siglo xvii. El caso de la Cataluña ilustrada de Esteve de Corbera”, Pedralbes. Actes del Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya,1993, p. 547-556.
- — “La concepción de España, como realidad plural, en la historiografía catalana del Barroco: algunas aportaciones”, a Fernández Albadalejo, P. (ed.): Monarquía, imperio y pueblos en la España Moderna, 2 vol., Caja de Ahorros del Mediterráneo, Alacant 1997, p. 781-792.
- SIMON I TARRÈS, A.: Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, PAM, Barcelona 1999.
- VILLANUEVA, J.: “Los orígenes carolingios de Cataluña en la historiografía y el pensamiento político del siglo xvii” (treball d’investigació, UAB), Barcelona 1994.