Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç. Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim. El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre. Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés. Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial dedicada especialment als materials escolars. Fou inspector d’antiguitats i membre corresponent de la Real Academia de la Historia. En el camp dels estudis locals, s’interessà per la història de la seva població natal i la divulgà en Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local (1860). També és autor de Paleografía española (1846) i Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de provincia (1883).