Desenvolupament enciclopèdic
La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lul·liana. Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972. La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears. El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en col·laboració amb la UB i un Institut d’Estudis de Balears, a més de començar una tasca de foment de creació d’associacions culturals que tindrien la seu a l’Estudi General. Finalment, el rector de la UB (12 de maig de 1951) nomenà el primer consell rector de l’Estudi General Lul·lià, constituït per Gerard M. Tomàs (rector), Joan Pons i Marquès (vicerector), Gabriel Rabassa Oliver (secretari general), Jaume Cirera Prim (tresorer), Jaume Lladó i Ferragut (arxiver) i sis vocals. Posteriorment, n’han estat rectors Francesc de B. Moll, anteriorment vocal del consell fundacional, Josep Font i Trias i Gabriel Oliver Coll.
Es configurà com un institut dividit en diverses seccions: Ciències Naturals i Geografia; Dret, Ciències Socials i Econòmiques; Filosofia, Història, Arqueologia i Art, i Lul·lisme. L’ensenyament universitari, que començà el mateix 1951, consistí en els dos primers cursos de la llicenciatura de dret i els cursos comuns de filosofia i lletres. Després del curs 1956-57 se suspengué per manca de suport de la UB i per l’escassa implicació econòmica de l’Ajuntament i la Diputació Provincial. Els estudis universitaris no foren recuperats fins el 1967, any en què la UB creà a Palma una delegació de la seva Facultat de Filosofia i Lletres amb la seu a l’Estudi General fins el 1973, i que fou la base de la constitució de la Universitat de les Illes Balears.
Des de la seva fundació, l’Estudi General Lul·lià ha dut a terme a Mallorca una tasca molt important per a la cultura. A part dels estudis universitaris, ha patrocinat nombroses publicacions, ha acollit congressos, concerts i conferències, ha realitzat cursos de castellà per a estrangers, ha promogut la normalització lingüística a través de cursos de català i és un centre fonamental en l’ensenyament de llengües estrangeres mitjançant l’Institut de Llengües Modernes, creat el curs 1952-53. Ha contribuït a la tasca d’altres entitats culturals, integrant-les o hostatjant-les d’una manera temporal o definitiva, com ara l’Escola d’Assistents socials (1959-84), l’Escola de Turisme de Balears (1965-83), l’Escola Universitària de Treball Social, la Societat d’Història Natural, l’Associació d’Amics del Museu Marítim i l’Associació d’Amics dels Molins.
La importància de l’Estudi General Lul·lià per al desenvolupament de la historiografia a Mallorca rau bàsicament en l’ensenyament universitari dels cursos comuns de filosofia i lletres (1951-57 i 1967-73). Aquesta tasca docent comptà amb figures de la talla d’Àlvar Santamaria i Arández, Guillem Rosselló i Bordoy o Bartomeu Font i Obrador. A més, el 1959 creà la càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, per al foment de la investigació i divulgació de l’obra del filòsof mallorquí i per a la creació d’un Seminari d’Estudis Medievals. Les conferències i cursos sobre temes històrics han estat molt nombrosos al llarg dels anys. Entre els ponents més destacats cal esmentar Jaume Vicens i Vives i Miquel Batllori.
L’Estudi General Lul·lià formà part de la Comissió Executiva dels Congressos de la Corona d’Aragó i patrocinà algunes investigacions rellevants, com la redacció i catalogació de 10.000 fitxes de toponímia i antroponímia de les Balears, a més de la publicació d’algunes obres interessants: Bibliografía arqueológica de las Baleares (Mallorca y Menorca) (1958), de Gabriel Llompart, Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca (1973), de Lladó i Ferragut, Romanticismo y fin de siglo (1992), coordinat per Gabriel Oliver, Mallorca i el Nou Món (Califòrnia) (1992), de Font i Obrador, i Mallorca i el Món Clàssic (1991 i 2000), en dos volums, de M.C. Bosch i P.J. Quetglas.
Lectures
- LLADÓ I FERRAGUT, J.: Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca, Cort, Palma 1973.
- PIÑA HOMS, R.: La Universidad Balear. Entre la realidad y el mito, Cort, Palma 1973.