En sortiren nou números (1979-90), més un de previ (1978), sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971), pretenia activar la tasca dels joves investigadors. El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent. Inclogué articles i materials tant en castellà com en català, que, essencialment, eren el resultat de les investigacions de professors del Departament de la Universitat i d’altres organismes de València. A partir del número 5 (1984) hi aparegueren estudis monogràfics sobre la crisi de l’Antic Règim, la guerra civil i el franquisme, i la publicació amplià la llista de col·laboradors amb professors de fora de l’àmbit valencià, com J. Benet, C. Dardé, R. Fraser, P. Preston, J. Tusell. Entre els temes predilectes cal destacar la transició del feudalisme al capitalisme, la burgesia i el poder durant el vuit-cents, el món del treball i el moviment obrer, a més d’altres menys usuals com la història de l’educació, les universitats o la delinqüència. També s’expressaren les noves línies que començaren a quallar durant els anys vuitanta: l’estudi de la República, la guerra i el franquisme. Fou dirigida per Alfons Cucó (fins el 1982) i col·legiadament pel Departament (fins el 1990) i la secretària sempre fou Amparo Álvarez.