El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació. Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 (1987-91) i, després de la mort del seu fundador (2000), s’ha consignat la direcció a Antoni M. Badia i Margarit. La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica. Hi han col·laborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R. Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E. Serra i Ràfols, Ricard Blasco; i també un bon nombre d’estrangers, com ara William J. Entwistle, Constantin Marinescu, Arthur H. Terry, Johannes Vincke, R.B. Tate o Giovanni M. Bertini. També tenen un gran interès les nombroses i extenses recensions de llibres que s’hi publicaren. Alguns exemplars adoptaren un caràcter d’homenatge a personalitats significatives, com ara els dedicats a Lluís Nicolau i d’Olwer (núm. 8-9, 1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (núm. 10-11, 1962-67) i a Pompeu Fabra (núm. 12-13, 1963-68, aparegut el 1971).