La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme. Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya». Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en paraules del qui fou un dels primers responsables, Lluís Bertran Nadal (1857 – 1913), havia de ser feta «tal com raja de les més autorisades fonts, clara o tèrbola, dolça o amarga». En la consolidació inicial hi tingueren un gran paper Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal i de Vinyals i, posteriorment, Jordi Rubió i Balaguer. Sovint hi publicaren els seus primers articles els alumnes dels cursos que esdevingueren grans investigadors, com Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Soldevila o Francesc Martorell. Al mateix temps, la revista serví d’enllaç entre els components de la generació d’Antoni Rubió i Lluch, vivament influïts pel positivisme de final de segle, i els seus deixebles immediats, de formació noucentista, amb alguns dels integrants de promocions més joves com Ramon Aramon i Serra i Miquel Coll i Alentorn, els quals seguiren el camí traçat per aquells mestres, o, fins i tot, Jaume Vicens i Vives, que mantingué una actitud molt crítica envers ells. La figura de Rubió fou el gran referent intel·lectual de tots plegats i, per això, se li dedicà l’Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscel·lània d’estudis literaris, històrics i lingüístics, en dos volums (21-22) apareguts el 1936, el mateix any de la seva mort i de la interrupció de la publicació. També aparegueren dues obres d’una sèrie dedicada a monografies, a càrrec de la Institució Patxot: Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (1931-32), de J.M. Millàs i Vallicrosa, i Guiu de Terrena (1932), de Bartomeu Xiberta. Més modernament, amb l’edició dels quatre volums miscel·lanis en homenatge a Ramon Aramon (1979-85) s’ha intentat d’obrir una nova època de la revista.