Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament. Per això, les il·lustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC. L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s. XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés Etnologia... Per a Bosch i Gimpera l’etnografia, fins i tot la diferència antropològica de les poblacions peninsulars (per a ell, “ètnies”) contemporànies, trobava les seves arrels més pregones en el passat preromà.
Amb una seguretat sorprenent, Bosch explica la prehistòria peninsular com una successió d’aportacions forànies: les referències africanes i centreeuropees són constants, amb invasions que a vegades foren decisives per a la formació dels pobles ibèrics. Algunes d’aquestes successives onades invasores, com ara les dels pobles celtes, pretengueren “unificar” les diferents ètnies peninsulars, però fracasssaren en reeixir una vegada i una altra els substractes indígenes de la diversitat.
Des del punt de vista de l’evolució posterior dels estudis historiogràfics, pràcticament cap de les afirmacions de Bosch es considera vàlida; s’observa una clara intencionalitat ideològica en la seva manera de confegir la història. L’autor parla d’invasions, d’ètnies i de races, termes completament desestimats amb l’aportació dels coneixements arqueològics i antropològics posteriors. Es basa en la lingüística, en les fonts clàssiques i, quan aquestes no existien, en les evidències arqueològiques, que compara amb altres procedents d’indrets diversos i llunyans. Per a ell, la influència capsiana del nord d’Àfrica fou fonamental, i les onades de poblacions africanes fou constant al llarg de la prehistòria fins a donar lloc al poble ibèric; diverses influències pirinenques formarien, segons Bosch, l’essència diferencial del poble basc; les successives onades d’invasions celtes (~ 1000-600 aC) constituïren el germen dels lusitans, dels galaics i dels càntabres.