Es doctorà en ambdós drets a la Universitat de Cervera i exercí d’advocat a la Reial Audiència de Catalunya. De gran, ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. En el seu vessant d’autor canonista escriví dues dissertacions, que resten manuscrites a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid: Contra la pluralidad y no residencia de los beneficios de las comunidades eclesiásticas erigidas en varias iglesias i Sobre los títulos, con los quales los ordenados son admitidos a las sagradas órdenes. A més, publicà Tractatus de mutuo, usura et contractibus (1792), Tratado de ayuno eclesiástico (1807), La verdad de la religión católica romana (1802) i Novena de Sant Jeroni Emilià (1902). La seva vinculació amb la història es reduí a l’hagiografia. Escriví, en tres volums, Vida de varios santos y beatos canonizados y beatificados en el presente siglo (1791) a partir de l’obra sobre les vides de sants que el seu germà de religió, l’italià C.I. Massini, publicà a Roma els anys 1763-67, i un Compendio de la vida del beato Sebastián Aparicio (1792).