Vida i obra
Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia (1805), i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política. Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma (febrer del 1814) i de la ciutat de Barcelona (agost del 1814). Els seus dos llibres més importants són: Rudimentos de economía política (1816) i Curso elemental de economía política (1836). Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya, de les Espanyes, de les Amèriques i d’algunes nacions d’Europa (com Anglaterra, Holanda, Portugal o Polònia). El més destacable, però, és que la teoria econòmica que hi exposa l’autor és, obertament, una reformulació de la teoria general del 1776 d’Adam Smith i de l’economia política dels clàssics britànics i francesos (i suïssos i italians) a partir d’una realitat històrica com la catalana. Aquesta realitat és la del «sistema d’agricultura unit al fabril», que es generalitzà en molts llocs d’Europa als «darrers tres segles». L’economia d’aquest sistema no depèn de la seva extensió territorial (aquí esmenta l’illa de Malta) i sí, en canvi, del seu procés d’acumulació de capital. El capital inclou màquines, edificis, millores en les terres i «l’habilitat i perícia adquirides pels membres de la societat, que només s’obté per l’educació i l’aprenentatge», el que s’anomenarà capital humà. El resultat del bon funcionament de l’economia és, segons Jaumeandreu, que «progressa meravellosament la població, tal com ho veiem als Estats Units d’Amèrica, i a la nostra Espa- nya, a les províncies de Guipúzcoa, Catalunya, etc.». Compara la població que «alimenta» la indústria de la Manxa i de Catalunya, i explica que la «diferència és en relació directa amb la seva respectiva indústria». Una indústria que és de «tres tipus: agrària, fabril i mercantil». Un exemple n’és la «nostra Catalunya, on des de l’any 1778 en què per la llibertat de comerç amb Amèrica es plantaren moltes fàbriques, lluny de desanimar-se, l’agricultura va prendre un major increment». De fet, «és cosa sabuda que la fam era més freqüent a Europa a l’edat mitjana que en els temps presents quan Europa és més poblada». Fins i tot, Jaumeandreu s’avança a parlar dels “viatgers” (els futurs turistes del s. xx), que valora positivament perquè produeixen els mateixos efectes econòmics «que si el país exportés». I parla, també, d’“els capitals productius de productes momentanis”, com, per exemple, “la indústria d’un metge”, o d’un advocat, i d’“els capitals productius de comoditat i plaer”, com «un jardí que ofereix la naturalesa reunida per l’art en un petit recinte».
Jaumeandreu fou professor a la Llotja d’alguns dels millors intel·lectuals catalans del vuit-cents, que tingueren en comú, per exemple, un bon coneixement de la realitat històrica catalana i europea: Bonaventura Carles Aribau, Joan Güell i Ferrer, Laureà Figuerola, Joan Illas i Vidal, Narcís Monturiol, Ramon Anglasell, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals.
Lectures
- LLUCH, E.: El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Edicions 62, Barcelona 1973, cap. XII i XII.
- — “Pròleg”, a JAUMEANDREU, E.: Rudiments d’economia política (edició facsimilar), Altafulla, Barcelona 1988, p. 5-17.