Catòlic i nacionalista català, fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir (vg. Col·loquis d’història del monaquisme català). Fou igualment promotor de la col·lecció “Analecta Selvatana”. Alternà l’erudició i la divulgació en les seves nombroses obres, en les quals utilitzà en ocasions els pseudònims d’Artemi Folch i Francesc A. Miquel. Destaquen les seves publicacions dedicades a Santes Creus, a temes locals i religiosos i les incloses en la col·lecció “Episodis de la Història”: Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbat de Tarragona (1949), Margarida de Planes (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977) i Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979). També és autor de la monografia Catalunya i la Inquisició (1973), sobre la qual J. Reglà digué en el pròleg que E. Fort «ha defugit embolicar-se en actituds polèmiques i ha anat de dret al gra, oferint-nos una panoràmica de conjunt del Sant Ofici de Catalunya, des dels seus orígens medievals a l’abolició del Tribunal quan s’enfonsà l’Antic Règim».