Vida i obra
Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes. Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València. Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià. Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts i la implantació d’un mètode per a educar la veu i aprendre a parlar (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). L’escola valenciana de logopèdia que fundà obtingué medalles i diplomes a l’Exposició de Chicago del 1893. L’any 1889 fundà la Revista Valenciana de Ciencias Médicas, que des del primer número dedicà una secció a la història de la medicina i a la publicació de documents inèdits. També dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i organitzà el I Congrés Mèdic Regional de València (1891). El 1896 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina. Apassionat del treball de laboratori, fou amic inseparable de V. Guillén Marco, treballà al laboratori del biòleg i jesuïta pare Vicent i formà part del cercle d’amics de Ramón y Cajal durant la seva estada com a catedràtic d’anatomia a València.
Una part important de la seva obra estigué dedicada a la història de la medicina valenciana. Feu un discurs apologètic de Manuel Díes, veterinari valencià del s. XV, autor d’un llibre de menescalia. També promogué la publicació d’obres antigues catalanes, com la materia medica de Macer o el cartulari del Col·legi d’Adroguers de València. Rehabilità la figura del micrografista i gravador valencià del s. XVII Crisòstom Martínez, a més d’escriure apologies a Tomàs Vilanova o textos d’erudició sobre la farmàcia i la botànica del s. XIX.
Barberà fou un actiu militant del regionalisme i les institucions que l’emparaven, Lo Rat-Penat, València Nova o el Centre de Cultura Valenciana, del qual fou director i un dels membres més actius. Participà a l’Assemblea regionalista del 1907, on pronuncià un discurs intitulat “Valencianisme i valentino-cultura”. Participà activament com a president de la comissió de propaganda en l’organització del Congrés d’Història de la Corona d’Aragó que se celebrà a València. Entre la seva bibliografia també destaquen les obres La caridad y el origen del Colegio de Sordomudos y de Ciegos de Valencia (1889) i Fisiología e higiene de la voz (1896).
Lectures
- BALAGUER, E.: “Medicina y política en la Valencia de la Restauración. La obra de Faustino Barberá Martí (1850-1924)”, Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, 1996, p. 43-65.
- GENOVÉS, E.: “Un manuscrito de D. José Rodrigo Pertegás sobre el Doctor Faustino Barberá”, Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, 1997, p. 53-80. RODRIGO, J.: Necro-Apología del Dr. Faustino Barberá para el Centro de Cultura, manuscrit, Archivo Rodrigo Pertegás, Biblioteca y Museo Histórico-Médico, Facultat de Medicina, València, s.a.