Vida i obra
Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg. Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor. Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379. Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei. En el marc de la polèmica i l’actuació de l’inquisidor dominicà Nicolau Eimeric, sobretot contra Ramon Llull, l’any 1375 Pere el Cerimoniós proposà al papa la substitució del frare dominicà pel carmelità Ribot com a cap de la Inquisició a la Corona d’Aragó, juntament amb els franciscans Tomàs Olzina i Dalmau Castlar. Segurament, Eimeric arribà a conèixer les intencions del rei, perquè esmentà i usà com a autoritat diversos escrits de Ribot. La seva austeritat, apreciada a la cort, fou proverbial, com també els contactes i la tolerància amb què tractà i es relacionà amb els jueus, sobretot amb la comunitat de Peralada. Precisament, morí poc temps després del gran pogrom del 1391 que liquidà moltes de les comunitats jueves catalanes i arruinà el seu projecte. Fou sebollit al mig de l’església dels carmelitans de Peralada, perquè se’n servés el record en el futur; un fragment de la lauda sepulcral es conserva ara en una ala del claustre del convent.
La seva obra coneguda comprèn: De institutione et peculiaribus gestis religiosorum carmelitarum (1370), reeditat a Venècia (1507); més tard fou reeditat a Ambers (1680) amb el títol Speculum ordinis fratrum carmelitarum. Està dividida en deu llibres, cadascun dels quals en deu capítols, on volgué explicar els orígens de l’orde a Terra Santa i la seva expansió per tot l’orbe cristià. Porta annex un llibretó intitulat De viris illustribus Ordinis Carmelitarum, amb notes biogràfiques de les figures més rellevants de l’orde, extretes d’obres i autors carmelitans antics. La seva sòlida formació, el seu pensament il·lustrat i la proposta de retorn al sentit literal de les Escriptures es manifesten en dues obres més: Tractatus de quatuor sensibus Sacre Scripture (entre 1342-1373) i Tractatus de heresi et de infidelium incredulitate et horum criminum iudice (1982).
Lectures
- LLAMAS, E.: Teólogos carmelitas españoles pretridentinos, Instituto de Historia de la Teología Española, Salamanca 1971, p. 377.
- PUIG i OLIVER, J. de: “El «Tractatus de haeresis et de infidelium incredulitate et de horum criminum iudice» de Felip Ribot, O. Carm. Edició i estudi”, Textos Catalans Antics, 1, 1982, p. 127-190.
- — “Ribot, Felip”, DHEC, vol. III, Editorial Claret / Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001, p. 241-242.
- XIBERTA, B.M.: “De Magistro Philippo Ribot”, Annales Ordinis Carmelitarum, 6, 1927-29, p. 468-472.
- — De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine Carmelitarum, Bureaux de la Revue d’Histoire Eccésiastique, Lovaina 1931.