Vida i obra
Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura; més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona. Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París. En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa. Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis (1920-23), impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries. El 1922 viatjà a Portugal i l’any següent a Holanda per a organitzar exposicions oficials d’art català. Fou el fundador dels Amics de l’Art Vell (1929-35), una associació creada amb l’objectiu de defensar el patrimoni artístic de Catalunya, i impulsà la restauració de Poblet. Representà una posició de centreesquerra feroçment contrària tant a la Lliga com a l’anarquisme. Deixà els seus càrrecs en advenir la dictadura i residí a París (1936-38) fugint de les represàlies anarquistes. Tornà a la capital francesa el 1939 i hi romangué fins el 1947, any en què retornà, malalt, a Barcelona.
Utilitzà el nom Elies per a signar els textos erudits i els olis, i feu servir els pseudònims d’Apa, per a les caricatures, i de Joan Sacs, per als textos de creació i les crítiques artístiques. Publicà les seves caricatures en el diari madrileny España i en els francesos Paris-Journal, Paris-Midi i L’Assiette au Beurre, però foren les publicacions catalanes Cu-cut!, En Patufet, La Mainada, Cuca Fera, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Picarol, El Gall, Revista Nova (fundada per ell mateix), Vell i Nou, D’Ací i D’Allà, Mirador, El Poble Català i La Publicitat que el consagraren com el principal caricaturista polític. Destacà dins el camp del disseny gràfic i fundà Papitu (1908), una revista que actuà com a plataforma de llançament d’artistes importants i que comptà amb col·laboradors de l’alçada d’Isidre Nonell, Juan Gris, Josep Aragay, Xavier Nogués, Manuel Humbert, Pau Gargallo i Ricard Canals. Com a pintor fou membre del grup Les Arts i els Artistes i es donà a conèixer el 1910 en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, on guanyà la Medalla d’Honor. Fou un ferm defensor de l’art realista objectiu, en absoluta oposició a l’art d’avantguarda i al noucentista. Com a crític d’art, la més transcendent de les seves facetes, fou un home especialment exigent. Defensà el seu ideari des de Revista Nova, Vell i Nou, La Publicitat i Mirador, i el sintetitzà en el llibre Una nova etapa de les Arts (1932), on es manifestà contrari a l’art compromès, condicionat per finalitats extraartístiques. Publicà nombrosos opuscles d’història de l’art: La catedral de Barcelona (1926), El moble de la Xina (1927 ), Barcelona, guía práctica y artística de la ciudad (1929), L’art de la caricatura (1931) i De l’ensenyament de les arts, el discurs llegit en ingressar en la RABASJ (23 de desembre de 1932). És l’autor d’algunes monografies que encara no han estat superades sobre Benet Mercadé (1921), Simó Gómez (1923), Enric Monserdà (1927), Francesc Soler i Rovirosa (1931) i La vida de Damià Campeny (1938), i d’una breu biografia sobre Xavier Nogués basada en testimonis i records personals (vg. història de l’art). El seu treball dedicat a L’escultura catalana moderna (1926) resta com un clàssic, mentre que les obres de caràcter més literari, integrades dins el recull Vida i mort dels Barcelonins (1929), han estat qualificades de “pirandel·lianes” per l’humor emprat, que ratlla l’absurd. A la delegació de l’Instituto Nacional del Libro Español, a Barcelona, Jaume Elias diposità un mecanoscrit inèdit que el seu germà redactà sobre Les arts del Llibre a Barcelona: Història del llibre català il·lustrat 1775-1939.
Lectures
- CALVO SERRALLER, F.: Enciclopedia del arte español del siglo XX, Mondadori, Madrid 1992.
- GAYA NUÑO, J.A.: Historia de la crítica de arte en España, Ibérico Europea de Ediciones, Madrid 1975.
- MIRALLES, F.: “Historia de l’art realista a Catalunya (ss. XIX-XX)”, Realisme a Catalunya, Lunwerg, Barcelona 1999.
- MOLINS, M.: Feliu Elias: una contribució a la història de la crítica d’art a Catalunya, 1987 [tesi doctoral].
- VINTRÓ, A.: Cinquanta dibuixants de Catalunya que formaren època, Glosa, Barcelona 1981.