Vida i obra
El seu nom de religió fou Amat de Crist. Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví. El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys. Durant aquest període publicà Los católicos españoles (1902), Enciclopedia de la Eucaristía (1905-06), extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer (1909). Una vegada exclaustrat, exercí com a censor eclesiàs- tic d’obres de teatre i narrativa, i feu més de 10 000 valoracions morals per als catàlegs Lecturas nocivas y lecturas útiles (1910), Representaciones escénicas, malas, peligrosas y honestas (1911) i els seus corresponents apèndixs (1915).
A partir d’aquesta època fou quan mostrà especial interès per la temàtica local, reivindicant la memòria històrica i els drets dels suecans, i convertint-se en el defensor més qualificat del patrimoni cultural local. Tot plegat li suposà el nomenament de cronista oficial de Sueca, el 1920. Abans havia escrit hagiografies com La extática sierva de Dios Roberta Miralles y Sales... (1917) i Vida y admirables virtudes documentadas de la venerable Ildefonsa Artal, ilustre terciaria franciscana natural de Sueca (1918); les monografies La milagrosa imagen de Nuestra Señora la Virgen de Sales (1920), La prodigiosa imagen del Smo. Cristo del Hospital y su devota capilla, Las veneradas imágenes de los Santos Mártires Abdón y Senén, sus sagradas reliquias y su poético ermitorio (1920), bàsiques per a interpretar la religiositat popular suecana. També escriví l’encara no superada Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores, segona i última de les sinopsis generals sobre el passat d’aquesta ciutat que han vist la llum. Amb un plantejament ambiciós –el mateix subtítol diu que tracta els aspectes “geográfico, militar, político, civil, estadístico, religioso, productivo, económico, filosófico, sociológico cultural, arqueológico, artístico y bio-bibliográfico”–, transcriu 99 documents, supera l’estructura i elaboració de la preparada per Joan B. Granell, presenta la novetat d’incorporar 80 gravats i diversos apèndixs finals i, a més d’incloure la bibliografia utilitzada, la comenta. La ideologia reaccionària de Burguera, palpable arreu del text, n’espatlla parcialment el contingut. L’obra fou publicada en dos toms, datats entre els anys 1921 i 1924, respectivament, encara que el contingut del darrer s’allargà fins al mes de novembre de l’any següent, en acabar-se d’imprimir el 1926. Entre l’un i l’altre veié la llum, l’any 1923, un treball de títol tan explícit com Derechos legítimos de Sueca a las tierras limítrofes a la Albufera (1923), que sufragà la corporació local.
Burguera donà per tancada la temàtica local per a iniciar els treballs del que potser fora el seu projecte bibliogràfic més ambiciós: una espècie d’història divina universal titulada De Dios a la Creación; De la Creación al Arte, Del Arte a Dios (1931), de la qual només aparegueren els dos primers volums dels tres previstos inicialment, a causa dels avalots provocats per la proclamació de la Segona República.
Els anys anteriors a la guerra civil, es convertí en publicista de les aparicions de la Mare de Déu a Ezkioga (Guipúscoa), actitud que l’enfrontà amb la jerarquia eclesiàstica, i arribà a publicar un llibre sobre aquests fets, Los hechos de Ezquioga ante la razón y la fe (1934), sense la preceptiva llicència religiosa.
El 1931 fundà a Sueca l’Studium Catholicum en una propietat familiar situada al camí de València, un centre concebut com a escola diürna, però també adreçat a la formació de catequistes. L’Studium fou saquejat i la biblioteca particular de Burguera cremada els primers dies del conflicte del 1936, mentre que el seu propietari s’exilià a Roma, d’on no tornà fins que triomfaren les tropes franquistes, tres anys després.
Fou corresponent de les Reials Acadèmies de la Història i Bones Lletres de Barcelona, i director corresponent del Centre de Cultura Valenciana (1922). Durant la dècada del 1940, fou apoderat de la Delegació Valenciana del Patrimoni Artístic Nacional. Participà, així mateix, en congressos, escriví reglaments, pronuncià discursos, compongué poesies i col·laborà esporàdicament en els setmanaris locals El Sueco i El Anunciador Comercial.
Lectures
- AGRAMUNT, F.: Diccionario de artistas valencianos del siglo xx, Albatros, València 1999, vol. 1, p. 491-492.
- CARRASQUER, J.A.: Entre el record i l’oblit. Diccionari biogràfic de personatges històrics suecans, Sant Pere, Sueca 2001.
- CHRISTIAN JR., W.A.: Las visiones de Ezkioga. La Segunda República y el reino de Cristo, Ariel, Barcelona 1997. FERRI, A. de S.: Santa María de Sales, Sueca 1979, p. 302.