Fernando Weyler y Laviña

(Madrid, 1808 — Palma, Mallorca, 1879)

Metge militar, escriptor i historiador.

Vida i obra

Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina (1829) a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller. El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’instal·là. Fou cap de la sanitat militar de Mallorca (1852-59) i participà en la guerra d’Àfrica (1859-60). El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior. El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma.

Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i història, entre altres temes. Com a historiador, cal destacar Topografía físico-médica de las Islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854, reed. 1992), on descriu la geografia, la meteorologia, la fitologia, la zoologia, l’antropologia i la medicina de cada una de les illes. Inicialment, escriví aquesta obra com a memòria per ingressar en la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma. És notable l’intent d’elaborar una història de la medicina i les estadístiques sobre la natalitat a Palma entre el 1849 i el 1853. L’autor hi constata el gran arrelament de la llengua vernacla, que considera un dialecte semblant al català i al valencià i fill del llemosí, i valora aquest amor per l’idioma propi com un greu endarreriment i un problema per a la unitat de l’Estat. El llibre recull alguns importants errors, ja que considera que la conquesta cristiana fou obra, majoritàriament, d’aragonesos, amb una participació nombrosa de catalans i francesos. També cal remarcar la Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca (1862, reed. 1968 per Luis Ripoll amb el títol Historia Militar de Mallorca), considerat el primer treball d’història militar relatiu a Mallorca i on estudia els diferents cossos armats, les fortificacions i les armes que hi ha hagut a l’illa.

També destaquen, entre la seva bibliografia: Apuntes topográficos sobre la parte del imperio marroquí que ha sido teatro de la última guerra con España (1860), Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866), Apuntes biográficos para servir a la redacción del elogio fúnebre de D. Pablo Bouvy de Schorrenberg (1868) i ¿Quién fue Jaime Ferrer? (1879).

Lectures
  1. BUJOSA I HORRACH. F.: “Estudi preliminar”, a WEYLER Y LAVIÑA, F.: Topografía físico-médica de las Islas Balearesy en particular de la de Mallorca, El Tall, Palma 1992.
  2. RODRÍGUEZ TEJERINA, J.M.: “Don Fernando Weyler y Laviña, médico y escritor del siglo XIX”, Medicina e Historia, 17, Barcelona 1972.
  3. — Historia de la medicina en Mallorca. El siglo XIX, Caja de Baleares, Palma 1986.