Vida i obra
Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús. Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes (Lleó) durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris. El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica. Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó.
Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat. Amb la caiguda de la monarquia, fou desterrat amb tots els jesuïtes espanyols. S’establí a Vals-prèp-de-Lo-Puèi (Alvèrnia), i aprofità l’estada per estudiar i publicar inscripcions i documents medievals de la regió. Poc després tornà a Manresa. Una curta permanència al monestir de Sant Esteve de Banyoles li permeté de prendre contacte amb els documents de l’arxiu catedralici de Girona, i n’edità alguns en Los reis d’Aragó i la seu de Girona (1873). Igualment, recopilà aleshores les inscripcions hebrees de Girona, que foren objecte d’una altra obra. El 1872 edità La santa cueva de Manresa, on relacionà la història local i l’arqueologia amb el passat dels jesuïtes. Contribuí amb un estudi biogràfic sobre Bernat Boades a la primera edició del Llibre dels feits d’armes de Catalunya que publicà Marià Aguiló el 1873. Del 1874 al 1877 la seva activitat se centrà a Barcelona, tot i que només hi publicà estudis menors. Elegit membre corresponsal (1876) i després numerari (1879) de la Real Academia de la Historia, es traslladà a Madrid i emprengué estudis d’abast peninsular en l’àmbit de l’epigrafia llatina i hebrea i en l’edició de textos medievals. Dirigí la corporació des del 1911 fins a la seva mort, com a successor de Menéndez y Pelayo.
Entre els estudis apareguts en la darrera etapa de la seva activitat, són d’interès per a Catalunya l’edició de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1877), El Llibre Verd de Manresa (1880), El principado de Cataluña (1883), Fernando II de Aragón en la historia parlamentaria de Cataluña (1888), La reacción metropolitana de Tarragona y el concilio compostelano del año 959 (1901) i Epigrafía visigótica en Barcelona (1907). Col·laborà en l’edició de les Corts de Catalunya, promoguda per l’Academia de la Historia dins la col·lecció “Cortes de los antiguos reinos”.
A l’Academia de la Historia es conserven nombrosos manuscrits de Fidel Fita sense inventariar i molta correspondència seva amb erudits coetanis.
Lectures
- GARCÍA IGLESIAS, L.: “Las dificultades del P. Fidel Fita, SJ, para afincarse en Madrid”, BRAH, 94, 1997, p. 525-588.
- PÉREZ GOYENA, A: “El R. P. Fidel Fita y Colomer”, Razón y Fe, 50, 1918, p. 259-262.
- REVUELTA, M.: La Compañía de Jesús en la España contemporánea, Madrid 1984-91.