Desenvolupament enciclopèdic
Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona. El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s. XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc., molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou. Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i llibres antics amb riques enquadernacions provenen de fons de monestirs catalans dispersats en l’època de la desamortització de Mendizábal. Malauradament, el catàleg imprès no recull el contingut de la quarantena de volums facticis que apleguen una rica col·lecció de proclames, ventalls, plecs històrics, premsa política, literatura eròtica i satírica, gravats, exemplars de revistes, i plecs catalans i castellans dels s. XVII, XVIII i XIX. Ultra el fons de llibres i fullets en català, encara no gaire explotat ni conegut, la col·lecció conté un gran repertori d’obres escrites en francès, occità, castellà, gallec, portuguès, sard, dialectes francesos i italians que interessen als estudiosos de la romanística. Els erudits rossellonesos Joan Amade i Josep Sebastià Pons foren els primers que utilitzaren aquests materials per a les seves recerques sobre la literatura catalana dels s. XVIII i XIX. Durant la seva etapa barcelonina, Charles de Vallat mantingué correspondència amb Manuel Milà i Fontanals, i fou subscriptor de Lo Gai Saber (1868-69).
Lectures
- VALLAT, C.: Catalogue des ouvrages légués par..., 2 vol. Bibliothèque de la ville, Montpeller 1892.
- VILA, P.: “Una col·lecció inconeguda d’imatgeria popular”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 499, 1937.
- — “El fons Vallat, un arxiu català a Montpeller”, El País, Quadern de 26 de novembre, 4, 1992.