Vicent Josep Escartí ha tingut cura de l’edició (1998) de la Primera part de la Història de València, de Pere Antoni Beuter, que constitueix una de les obres més destacades dels cronistes valencians de l’època foral. Dins d’aquesta línia s’inclou el Sumari d’Espanya de Berenguer de Puigpardines, editat per Joan Iborra (2000), una obra del s. XV que es fa ressò de les llegendes sobre l’origen mític del comtat de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. Pel que fa a les fonts documentals, Josepa Cortés s’ha encarregat de l’edició (2001) del Liber Privilegiorum civitatis et regni Valencie. I. Jaume I. Els privilegis, recollits en diversos manuscrits, constitueixen juntament amb els furs l’altre gran cos de l’entramat jurídic del País Valencià en l’època foral. Del mateix any és l’edició del Libre de diverses statuts e ordenacions fets per lo consell de la vila de Algezira, a càrrec d’Aureliano Lairón, on es dona a conèixer la documentació fonamental per a comprendre l’organització administrativa i l’exercici del poder municipal en una vila com Alzira durant l’època medieval i la moderna. També en el terreny de les institucions locals, s’han publicat (2002) les Ordenances municipals de Vila-real (segles XIV-XVIII), a càrrec de Vicent Gil. El marc jurídic de l’organització laboral durant l’època moderna s’aborda en Els artesans de la València del segle XII. Capítols dels oficis i col·legis (2001), un recull documental seleccionat i editat per Isabel A. Baixauli, a partir dels fons de la Governació, que aporta noves dades per a l’estudi d’un sector clau de l’economia i la societat urbana. El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó (2002), a càrrec de Rafael Valldecabres, tot i que elaborat a efectes fiscals i amb les limitacions dels censos preestadístics, ofereix una panoràmica general de la població valenciana a cavall de l’Edat Mitjana i la Moderna.