Francesc Cambó i Batlle

(Verges, Baix Empordà, 1876 — Buenos Aires, 1947)

Polític, advocat, mecenes i financer.

Vida i obra

Nasqué en el si d’una família de mitjans propietaris de Besalú i estudià el batxillerat a Girona. Es llicencià en filosofia i lletres (1896) i en dret (1897) a la Universitat de Barcelona. Des del seu ingrés a la universitat s’integrà al Centre Escolar Catalanista, entitat afí a la conservadora Lliga de Catalunya, on convisqué amb la generació jove dels líders del catalanisme polític i on sobresortí aviat com un convençut catalanista i un home d’acció; amb aquesta significació pertanyé als equips directius de la Lliga Regionalista des de la seva creació el 1901. A la darrera dècada del s. XIX començà a col·laborar en les planes del setmanari La Veu de Catalunya, en què destacaren els seus articles sobre el moviment regionalista al món, prova que la comprensió que tenia de la dinàmica catalana i espanyola s’emmarcava ja en l’evolució global del continent europeu i, en general, de tot el món.

Poc després de llicenciar-se entrà com a passant al despatx d’advocat de Narcís Verdaguer i Callís, un dels seus principals inspiradors en l’acció catalanista, i esdevingué aviat un amic personal de la família. Verdaguer i Callís influí molt en la formació de Cambó, el convencé de la primacia de la política i de la necessitat de fomentar la institucionalització moderna de Catalunya i l’introduí en el món de la representació legal dels alts interessos financers locals. Mort Verdaguer, Cambó mantingué l’amistat amb la vídua, Francesca Bonnemaison, amb la qual col·laborà i a qui ajudà a crear el seu prestigiós Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.

La formació bàsica de Cambó l’adscriví de ple en el corrent regeneracionista de final de segle i el relacionà amb el coetani corrent llatinista que reivindicava les arrels clàssiques de la Mediterrània com un argument susceptible de ser portat a la política; Cambó aprofundí l’estudi dels clàssics, que llegia en llengua original, i arribà a crear una col·lecció de traducció al català dels textos clàssics, la Bernat Metge, integrada en el conjunt d’accions de mecenatge cultural i científic que desenvolupà a partir de la dictadura de Primo de Rivera: Editorial Alpha, col·lecció pictòrica. També patrocinà la redacció de la Història de Catalunya (1934-35) de Ferran Soldevila i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) de Pompeu Fabra.

La producció assagística de Cambó comprèn la periodística, l’oratòria (parlamentària, política de partit i conferències en general) i la redacció d’informes, opuscles i llibres; capítol a part són les notes que anà prenent en vida i que apareixen dins l’edició de les seves obres: Meditacions (1936-1947), inacabades, i, sobretot, Memòries (1876-1936), conjunt que ordenà Cambó i que constituí el volum primer de les seves obres editades per E. Jardí (1981).

Entre els volums de la seva obra sobresurt, també, Discursos Parlamentaris (1907-1935) (a cura de J. Casassas) i Política econòmica (a cura d’A. Almendros). Així mateix, és autor de: Actuació regionalista (1915), on explicà els condicionants i les circumstàncies de la col·laboració de la Lliga Regionalista amb el govern d’A. Maura; El pesimismo español (1917), explicació del punt de vista catalanista de la política regeneracionista aplicada a la modernització política de l’Estat espanyol; Visions d’Orient (1924), exposició intel·ligent de les causes de la Gran Guerra i de per què la Mediterrània es mantingué com a element i focus de tensió mundial; Entorn del feixisme italià (1924), segons el subtítol: meditacions i comentaris sobre problemes de política contemporània; Les Dictadures (1929), anàlisi del procés europeu de crisis de les democràcies parlamentàries, i, finalment, Per la concòrdia (1930), estudi del procés polític catalanoespanyol des de la crisi del 1898 fins a la dictadura de Primo de Rivera.

Lectures
  1. Almendros, A.: Francesc Cambó, la forja d’un policy marker, PAM, Barcelona 2000.
  2. Casassas, J.: “Francesc Cambó: el discurs polític del regeneracionisme català”, a Balcells, A. (ed.): El pensament polític català del segle XVIII a mitjan segle XX, Edicions 62, Barcelona 1988.
  3. AUTORS DIVERSOS: El món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è aniversari, Alpha, Barcelona 2001.
  4. Jardí, E.: Cambó, perfil biogràfic, Pòrtic, Barcelona 1995.
  5. Pabón, J.: Cambó (1876-1947), Alpha, Barcelona 1999.