Home d’ensenyament, començà la carrera al Col·legi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa. Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854. L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg. A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra.
Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord. El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane, editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre literatura catalana, escrit en francès. Fou reeditat el 1858 amb un afegit, el poema inèdit descobert a la Biblioteca Nacional de París: La comèdia de la glòria d’amor de Fra Rocabertí. Dins l’inacabat i, a vegades, polèmic Recherches sur les étymologiques de l’idiome catalan, Camboliu reivindicà, amb un esperit innovador típic dels coetanis francesos i alemanys, la importància d’unes arrels preromanes.
- CAPEILLE, J.: Dictionnaire de biographies roussillonnaises, imp. J. Comet, Perpinyà 1914, 724 p.
- NOELL, R.: Essai de bibliographie roussillonnaise, Terra Nostra, 4 vol., Prada 1969, 115 p.; 1973, 120 p.; 1976, 222 p.; 1983, 251 p.