Vida i obra
Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera. L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale. Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intel·lectuals i científiques: s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; elaborà un mètode per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura a persones cegues i, l’any 1844, fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica, el primer, o un dels primers, manicomis particulars establerts a Catalunya.
L’any 1849 publicà un llibret amb el títol Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual, obra capdavantera dels estudis de la natalitat i la mortalitat, on s’utilitzen estadísticament i d’una manera combinada els registres sagramentals, els censos de població, les mercurials dels preus dels cereals i les fonts hospitalàries sobre nens abandonats. Analitzà, utilitzant un enfocament estadístic, diversos aspectes de la demografia de Girona i de Lloret de Mar al s. XVIII i al començament del XIX. D’una banda, estudià l’estructura de la població de la ciutat de Girona a partir del cens del 1797 per sexe, edat i estat civil, amb una anàlisi detallada de la població eclesiàstica. De l’altra, feu un treball sobre els registres matrimonials de les parròquies de Girona i Lloret: trajectòria de les núpcies al llarg del s. XVIII per períodes decennals, nupcialitat estacional, estat dels contraients, origen geogràfic dels nuvis i fecunditat conjugal. Estudià també la natalitat il·legítima (percentatge respecte a la natalitat global, natalitat il·legítima estacional, distribució per sexes), la mortalitat i l’evolució per decennis (distribució albats-adults, estructura per edats de les defuncions, mortalitat estacional), l’abandonament infantil al llarg del s. XVIII i els primers anys del XIX (distribució per sexes, procedència geogràfica dels nens abandonats, relació entre el fenomen de l’abandó i l’evolució del preu del blat). I, finalment, aportà unes taules estadístiques on restaren reflectides les xifres primàries fruit del despullament dels registres sagramentals, les fonts hospitalàries i la mercurial de preus de Girona. L’obra de Campderà té un indubtable caràcter pioner i innovador per a la seva època, la qual cosa fa que calgui situar el seu autor en un lloc destacat en la història dels estudis demogràfics.
Lectures
- SIMON I TARRÉS, A.: Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya, Curial, Barcelona 1995.